Espanya és el quart estat de la UE amb més irregularitats en l’ús de fons estructurals i agrícoles, segons l’OLAF

Espanya és el quart estat de la Unió Europea (UE) on s’han detectat més irregularitats en els últims quatre anys en la gestió de fons estructurals i agrícoles, segons l’informe anual de l’Oficina Europea de Lluita Contra el Frau (OLAF), si bé la tendència és a la baixa.

En concret, l’informe comptabilitza 3.178 irregularitats entre el 2017 i el 2021 relacionades amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons Europeu de Desenvolupament Rural (Feader), el Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

Aquesta xifra representa un impacte financer equivalent al 0,98% del fons rebuts –inferior a la mitjana europea de l’1,5%- i l’OLAF només ha conclòs vuit investigacions. El total d’irregularitats detectades en l’últim informe és inferior a les 11.029 irregularitats que contenia l’informe de l’OLAF de 2020 – amb un impacte del 2,7% sobre els fons rebuts- i les més de 5.000 corresponents a l’any passat.

En tots dos casos, l’Estat espanyol era el soci comunitari amb més irregularitats detectades, però a l’informe d’aquest any ocupa la quarta posició per darrere de Polònia (4.039), Romania (3.738) i Itàlia (3.369).

Al conjunt de la UE, l’OLAF i els Estats membres (que estan obligats a informar aquest organisme de totes les irregularitats que superin els 10.000 euros) van detectar  29.563 activitats fraudulentes que van afectar els fons estructurals i agrícoles europeus entre 2017 i 2021.

En el passat exercici, l’OLAF va recomanar la recuperació de 527,4 milions d’euros per al pressupost de la UE després de concloure 212 i obrir-ne 234 de noves, arrel de les 1.110 comunicacions rebudes i analitzades pels seus experts.

L’oficina antifrau europea adverteix que els defraudadors són “més sofisticats i versàtils” i que hi ha “infiltració de grups delictius organitzats a través de padrons d’irregularitats administratives”.

L’informe remarca que els defraudadors han aconseguit traslladar grans quantitats de mercaderies dividint el carregament en enviaments més petits i que els “models complexos de societats fantasma establertes en nombroses jurisdiccions, fins i tot a fora de la UE, han servit per cobrir la infravaloració de béns i el frau en origen”.

Segons l’agència, l’últim any han sorgit nous sistemes de frau relacionats amb la pandèmia de Covid-9, les transicions ecològica i digital i la gestió de residus que també podrien afectar els fons de recuperació Next Generation EU a mesura que avanci la seva execució.