Blanes
Blanes barri a barri
La creació de la figura del regidor de barri ha permès a Blanes, només quatre mesos després de la seva aplicació, millorar moltes gestions que abans o trigaven massa o, fins i tot, quedaven pendents
Blanes és una població de 42.000 habitants, repartits en 27 districtes. La gestió d’un espai que, a més, pot arribar fins a les 150.000 persones, converteix la logística municipal en un complex entramat en què moltes gestions, a vegades senzilles, s’eternitzen. Una de les propostes que s’han impulsat per corregir moltes d’aquestes problemàtiques ha estat la creació de la figura del regidor de barri. Una proposta que dona fil directe a ciutadans i associacions, a través de les xarxes socials o el correu electrònic, entre altres. Per implementar-ho, els deu regidors del govern s’han repartit els 27 districtes. Quatre mesos després de la seva aplicació, ja hi ha resultats palpables, en el marc del pla Activa’t, que posa èmfasi en la neteja.
L’alcalde, Jordi Hernández (PSC), explica que moltes de les gestions del dia a dia quedaven desateses o s’endarrerien: “No hi havia un canal directe que permetés al barri interactuar directament amb l’Ajuntament. I és precisament en el dia a dia on estem obtenint més resultats, en qüestions que poden ser solucionades en molt poc temps.” Esteve Gibernau, president de l’associació de veïns Els Pins, ho té clar: “Hem millorat molt en temes que abans s’eternitzaven o bé es perdien enmig de la burocràcia.” Gibernau explica que en situacions com ara contenidors fets malbé, manca de mobiliari o enllumenat, s’ha millorat exponencialment: “Abans calia fer una instància. Algunes vegades et contestaven i altres vegades no. Eren temes segurament senzills de solucionar, però quedaven pendents o trigaven molt a solucionar-se. Ara, amb la línia directa, el regidor de barri fa que tot sigui molt més àgil.” I hi afegeix: “És cert que hi ha temes que un cop es plantegen, i en tenir una certa complexitat, com ara haver de fer una adjudicació, segueixen el seu curs administratiu, com és lògic, però certament és tot molt més àgil.”
Estefania Romero, regidora de Participació Ciutadana, explica que, quan es va optar per implantar aquest nou sistema de relacionar-se amb la ciutadania, el primer objectiu va ser contactar amb les associacions de veïns, considerades el contacte més directe: “Es va fer una primera reunió, en què es van presentar els regidors de barri i es van anotar els dubtes i les peticions. A partir d’aquí, es va obrir a tota la població, a través de correu electrònic, WhatsApp o trucades directes, i fins i tot, una trobada al carrer.” L’objectiu és que la ciutadania tingui informació de primera mà, sàpiga si el tema es pot resoldre ràpidament, si és més complicat o, directament, si és inviable. “Un exemple seria un asfaltatge. Doncs podem informar que no es farà immediatament, perquè està inclòs en un pla específic més de ciutat.” Paral·lelament es treballa per conscienciar de la neteja de la via pública i s’està impulsant un pla integral amb aquest objectiu. A més, des dels serveis tècnics, es fa un exhaustiu treball per mirar en quina situació es troba Blanes. Un dels punts més febles és el mal estat de molts carrers, que requerirà un pla més global.