vimbodí i poblet
Talen 45 ha de pins al bosc de Poblet per la sequera
La gravíssima sequera que afecta la major part de Catalunya també deixa notar els seus efectes a les grans masses boscoses, on la situació ha estat qualificada de “dramàtica” des del govern. I és que, més enllà que aquesta tardor han escassejat arreu els bolets, un fet que sembla anecdòtic però que d’entrada ha restat afluència i activitat econòmica a molts indrets del país que en són dependents en aquesta època, molts arbres també s’han tenyit de roig i marró tot i ser de fulla perenne. O han perdut gran part del fullatge. Tot això no és pas un fet natural de l’estació, sinó que ho ha causat l’estrès hídric que els provoca des de ja fa molts mesos la falta d’aigua, que també els ha fet més vulnerables a les plagues i, al cap i a la fi, n’està causant la mort.
Un dels casos més preocupants s’ha donat al Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet, a la Conca de Barberà, on unes 300 hectàrees de les vora 3.000 que constitueixen l’espai pateixen exactament la situació descrita, al voltant del 10% de l’àrea protegida. A diferència d’altres varietats que estan resistint millor, la major part dels afectats són exemplars de l’espècie forana de pi pinastre, procedent del nord de l’Estat, que van ser plantats als anys seixanta i que estan menys aclimatats a les altes temperatures i la falta d’humitat del clima mediterrani, fenòmens que a les muntanyes de Prades s’han accentuat especialment en els últims anys. Debilitats i amb menys capacitat de resposta natural pels efectes del canvi climàtic, els pins han estat afectats a sobre per una plaga d’insectes perforadors a què han contribuït també les mateixes altes temperatures, que ja es va detectar a principis de la primavera passada, quan la sequera ja havia començat a fer estralls, però que s’estendria ràpidament i a l’estiu i a la tardor s’han evidenciat especialment.
Els gestors del paratge van intentar a l’estiu col·locar trampes de feromones per mirar de rebaixar la colònia d’insectes, però l’intent no va generar captures significatives i no es va aconseguir l’objectiu d’aïllar el focus. A part, vista l’experiència en episodis similars patits els últims anys en pinedes de pi pinyoner del Maresme i la Selva, es va concloure que l’opció de deixar en peu els arbres no afectats inicialment tampoc havia estat positiva, ja que a la llarga allà es van haver de talar igualment. Per això, el Departament d’Acció Climàtica va decidir a l’estiu que talar-los tots seria la millor opció en alguns punts del bosc de Poblet. Això sí, calia esperar a fer-ho en l’època oportuna per evitar que l’acció servís per ajudar a propagar encara més la plaga.
Ha estat finalment fa poques setmanes, així, que l’oficina del PNIN ha començat la tala d’unes 45 hectàrees de pins, la major part dels quals es troben al barranc de Torners. Fins i tot hi treballen els caps de setmana. En aquesta zona, al voltant del 80% d’aquests arbres han mort, però es talaran gairebé tots per mirar d’evitar precisament que es propagui la mortaldat a la resta del paratge natural, i reduir també el risc d’incendi forestal amb vista a l’estiu, l’altra gran preocupació que genera la situació.
En tot cas, es preveu que els pins siguin substituïts de manera natural per les alzines més pròpies de la zona que ara queden en molts casos just a sota, amb la qual cosa no es comprometrà el futur de la massa boscosa, i es farà un seguiment de si la regeneració es produeix per si mateixa per valorar si s’hi fa cap més actuació.
De fet, segons fonts consultades per El Punt Avui, un altre punt crític dins del mateix PNIN són els comellars de Sant Miquel, al barranc de la Trinitat, però en aquest cas els gestors esperaran a veure com evolucionen a l’hivern i si els arbres superen la primavera. També n’hi ha al barranc de la Pena, però en aquest cas de manera molt més aïllada, amb la qual cosa només es talaran els més propers a la pista forestal per evitar que caiguin i puguin ser una altra font de riscos.