Societat

En processó

Les grans processons de Setmana Santa escampen passió i devoció per tots els racons del país

N’hi haurà més d’un centenar, de tots els estils, des de dijous sant fins diumenge de Resurrecció

Són dies de penitència. Més d’un cen­te­nar de pro­ces­sons arreu del país man­te­nen vives la tra­dició i la devoció de la Set­mana Santa. A través d’elles –també mit­jançant esce­ni­fi­ca­ci­ons tea­trals i altres ritu­als–, la comu­ni­tat cris­ti­ana recrea els dar­rers moments de Jesu­crist a la Terra, el que conei­xem com a la Passió, Mort i Resur­recció. Dijous sant, pas­sos i peni­tents pro­ta­go­nit­zen unes pro­ces­sons que es desen­vo­lu­pen en un estricte silenci, amb l’enllu­me­nat dels car­rers apa­gat. Hi ha pro­ces­sons del Silenci a Bada­lona, Reus, Tor­tosa, Lleida, o la del Sant Crist del Talla­dell, a Tàrrega, un dels actes més sig­ni­fi­ca­tius de la Set­mana Santa a l’Urgell.

Enguany s’esca­uen els 390 anys de la pro­cessó del Silenci de Bada­lona, cone­guda també com pro­cessó dels Mis­te­ris, l’acte públic religiós que més per­so­nes con­voca en aquesta ciu­tat del Bar­ce­lonès. Surt a les 21 h de l’església de Santa Maria. En la pro­cessó hi ha tota la bellesa del bar­roc i tota la savi­esa de gai­rebé qua­tre segles de reli­gi­o­si­tat popu­lar.

A Reus (Baix Camp), la pro­cessó començarà a les 11 de la nit, amb la par­ti­ci­pació dels armats. Sor­tirà des de l’església de Sant Fran­cesc d’Assís i fina­lit­zarà amb una pregària a l’inte­rior de la parròquia de Sant Joan Bap­tista.

La mit­ja­nit de dijous a diven­dres, i recu­pe­rada fa poc més de vint anys, la pro­cessó del Silenci de Tor­tosa recorre car­rers i car­re­rons del cen­tre històric de la ciu­tat ofe­rint una de les imat­ges més autènti­ques i cor­pre­ne­do­res de la Set­mana Santa a les Ter­res de l’Ebre. Des de la plaça Imma­cu­lada fins a l’església de la Puríssima.

Dijous sant Lleida viu la Tren­cada de l’Hora a la plaça de l’Escor­xa­dor amb els redo­bles de tam­bor i bom­bos i, després, la pro­cessó del Silenci, que comença a les dotze de la nit des de l’església de Sant Martí Vell.

Cone­gu­des com pro­ces­sons del Sant Enter­ra­ment, les de Diven­dres Sant recreen pas­sat­ges dels últims dies de la vida de Jesús i la seva mort. La pro­cessó del Sant Enter­ra­ment de Tar­ra­gona, decla­rada Festa Tra­di­ci­o­nal d’Interès Naci­o­nal per la Gene­ra­li­tat, és una de les més llar­gues (dura unes sis hores) i mul­ti­tu­dinàries del país. Docu­men­tada des del 1550, hi inter­ve­nen dinou pas­sos, la majo­ria por­tats a l’espat­lla, de les onze enti­tats que for­men part de l’Agru­pació d’Asso­ci­a­ci­ons de Set­mana Santa de Tar­ra­gona. Sor­tirà de l’església de Nat­za­ret a les 19.30 hores.

Són nota­bles també les pro­ces­sons de Mataró, l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Reus, Saba­dell, Bar­ce­lona o Man­resa, on la cone­guda com a pro­cessó dels Gre­mis té sor­tida i arri­bada a la basílica de Santa Maria.

El Diven­dres Sant a la capi­tal del Maresme se cele­bra un via cru­cis al matí entre les dife­rents parròquies. A la tarda, els Armats de Mataró recu­llen el Sant Crist de la Bona Mort i al ves­pre fan una pro­cessó gene­ral amb la par­ti­ci­pació de totes les con­fra­ries i ger­man­dats de la ciu­tat. Des de la basílica de Santa Maria, a les 19.30 h.

Diu­menge, les pro­ces­sons de l’Encon­tre reme­mo­ren la resur­recció de Crist. La de Flix (Ribera d’Ebre), sor­tirà de l’església a les 12 h fins la plaça Major, on es reci­ta­ran les Des­mes de la Sama­ri­tana. A Sar­ral (Conca de Bar­berà) els fidels es reu­nei­xen a l’església a les nou del matí, d’on sur­ten dues pro­ces­sons, una d’homes, que por­ten el Sant Crist, i una altra de dones, amb la imatge de la Verge. Con­flui­ran a la plaça Pedreny on es can­viarà el man­tell negre de la Mare de Déu per un altre de blanc, símbol que ha aca­bat el dol.

La pro­cessó de l’Ange­let d’Ascó (Ribera d’Ebre) es dife­ren­cia de la resta per la figura de l’ange­let, un nen de menys de set anys que se situa entre la Mare de Déu i el Santíssim Sagra­ment. Al so de la música, aquest nen avança sobre una catifa blanca; les nenes que han cele­brat la pri­mera comunió durant l’any el seguei­xen. Té lloc el diu­menge de Pas­qua al mig­dia, després de la missa major, a la plaça de l’Església.

El Desclavament a la Granadella

M.J.R.

El Desclavament de la Granadella, que ara fa un any va ser inscrit en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, juntament amb la Processó de l’Encontre de Diumenge de Resurrecció, se celebra la nit de Divendres Sant a l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia d’aquest municipi de les Garrigues.

L’acte, previ a la sortida de la processó del Sant Enterrament, consisteix a desclavar la imatge de Jesús a la Creu –això és possible gràcies al fet que la imatge té els braços articulats– i el seu posterior trasllat a una urna transparent –a manera de Sant Sepulcre– en la processó de l’Encontre o del Silenci, que es desenvolupa a continuació. El Desclavament de la Granadella és un ritual únic, del qual es conserva un document de l’any 1787, dipositat a l’Arxiu del Bisbat de Lleida.

Passió de Vilalba, tast de territori

M.J.R

La Passió de Vilalba dels Arcs, Patrimoni Festiu de Catalunya, ens apropa als últims dies en la vida de Jesús amb una obra itinerant que transcorre pel nucli històric de la vila. Es tracta d’una adaptació lliure que explica la història des d’una perspectiva femenina i amb un fort contingut social i d’actualitat. En aquesta ocasió, la Passió no només aposta per potenciar la vessant social –el cartell 2018 està dedicat un altre cop als refugiats–, sinó que enguany s’acompanya de la producció del vi, l’oli i el pa de la Passió per oferir al visitant un tast del territori.

El Patronat de la Passió oferirà tastos gastronòmics, culturals, artístics i patrimonial de la Terra Alta i de les Terres de l’Ebre. Des de fa més de 10 anys s’elabora el Vi de la Passió, un vi a l’antiga produït a símil del de l’època romana. Aquest any, com a novetat, es presentarà el Còctel de la Passió de la mà de la Guia de Vins de Catalunya. També es produeix l’Oli de la Passió que, en el marc d’una jornada dedicada al món oleícola, es podrà tastar juntament amb el pa cuit a l’antic forn de la vila.

Les representacions de la Passió tindran lloc el dijous sant a les 21.30 h i el dissabte sant a les 17.00 h. La versió nocturna està il·luminada amb foc natural, tant amb llànties d’oli com amb fogueres. La versió diürna ofereix l’oportunitat d’explorar els racons del centre històric mitjançant les activitats complementàries que s’organitzen, com el mercat d’artesania, el 6è concurs de pintura ràpida Viu la Passió, el 5è concurs d’Instagram, el taller infantil sobre jocs romans o la música en directe de Catuxap.

Cants de Pasqua itinerants

M.J.R.

Les Caramelles de Súria tornaran a ser enguany les més grans de Catalunya: s’hi esperen vuit colles i uns 900 cantaires i dansaires. Els cants i els balls s’iniciaran dissabte a la tarda amb les sortides de les colles fins a les masies de l’entorn. Al vespre actuaran al pavelló, on també hi haurà l’aixecada d’un castell amb la colla castellera Salats i la interpretació conjunta del Cant del Poble.

Diumenge de Pasqua és el dia central de la festa. Després de l’esmorzar, les colles caramellaires actuaran a la plaça Major. En acabar, cap a quarts de dotze, ho faran pels carrers del nucli urbà i la plaça de Sant Joan. El tram de carretera entre la plaça de la Serradora i la plaça de Sant Joan es convertirà en illa caramellaire i de vianants. A l’acte de cloenda hi participaran els caramellaires de totes les colles, que interpretaran el ball de Caramellaires del Cardener.

A Callús, també al Bages, uns 300 caramellaires recorren les masies del terme municipal de Callús el dissabte de Pasqua. La darrera actuació serà a l’església de Sant Sadurní. Diumenge matinen per entonar els seus cants de Pasqua a totes les cantonades del poble. Les caramelles de diumenge acaben amb una cantada final –davant del bar Garbí– i la típica aixecada de ballestes. La ballesta és un objecte extensible de fusta, típic del poble, que serveix per fer arribar les flors als balcons de les cases. A canvi, els veïns fiquen a la bossa de roba que hi penja un donatiu.

Com cada matí de Pasqua Florida, el pròxim 1 d’abril les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona) sortiran a cantar caramelles amb els Goigs del Roser com a fil conductor d’aquesta tradició més que centenària. Enguany la cantada estarà dedicada a Santi Riera, músic, compositor i director musical de les Caramelles del Roser, que va morir el passat dia 11. I el 8 d’abril, hi tindrà lloc el 41è Aplec Caramellaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia