“Hem de reivindicar des de l’educació el sentit de l’olfacte”

Em sembla fantàstic tot el que sigui parlar de perfums i perfumistes, d’olors i d’ingredients. La perfumeria constitueix la base de la cultura en un àmbit poc conegut. Durant segles l’olfacte no ha estat un sentit noble, ha estat molt oblidat. Afortunadament les coses han canviat i ara es parla de l’art de la perfumeria, tot i que falta molta cultura.

L’any passat ja vaig col·laborar en la primera edició del Maridatge dels Sentits de Teià. Aquest any m’han demanat ser president del concurs, que és un honor, però serà una feina de valoració entre tots els membres del jurat. Cadascú percep les olors d’una forma personal, i està bé que en el jurat hi hagi diverses persones per valorar.

La primera edició del Maridatge dels Sentits va despertar interès. Crec que la gent està interessada per tot el que siguin olors i perfums.

És un país que ha tingut molt nivell internacional. A tot Espanya agrada molt perfumar-se, és un complement d’higiene que dona personalitat i estil. Va ser un dels primers països on va créixer molt la perfumeria masculina. En diferents èpoques, l’aïllament comercial i econòmic ha estimulat la indústria local.

La flor del taronger amarg és la que s’utilitza més en perfumeria. És una olor molt noble i molt clàssica, que ha influenciat la nostra cultura. Per això és un tema molt adequat.

Tal com diu el nom, el Maresme és mar. És una zona rica en olors i evocacions olfactives. El mar influeix i també la vinya. Hi ha la sensació de la frescor humida. Som un país d’olors suaus, fresques, lleugeres, que han inspirat perfumistes.

Ha estat l’etapa més important des del punt de vista personal i professional per a mi. És on em van donar l’oportunitat de seguir aquesta professió. Em sento molt orgullós d’haver format part de grans equips que han passat per la firma.

Això és un tema d’èpoques. Ara hi ha molts perfums amb noms de dissenyadors de moda, d’actrius i cantants, de celebritats. Però també hi ha hagut grans perfumistes que han donat nom a creacions, com ara Guerlain. Jo ara tinc marca pròpia, que porta el meu nom. Els perfums són la passió de la meva vida.

No hi crec gaire, en les limitacions. El perfumista intenta sempre satisfer el requeriment d’una altra persona, d’un equip o d’una marca, però fa el que creu que ha de fer. Aquest ha estat sempre el meu discurs. Es tracta d’interpretar allò que em demanen.

Sí, col·laboro amb una empresa de Barcelona i faig algun encàrrec creatiu, que és el que més m’interessa. Ara estic fent una olor per a un concepte nou que mai havia fet. He treballat per a Comediants i per a La Fura dels Baus posant olors a les seves idees. També estic treballant en una olor per a un hotel que s’inaugurarà aviat a la Costa Brava.

Està molt comercialitzat. Hem arribat a nivell gairebé industrial, però hi ha professionals amb inquietuds artístiques. Costa molt comunicar la idea d’un perfum. Els anuncis respiren formes de ser, atracció física, es venen per associació amb altres sentits. L’olor és vida, i no podem negar-li aquest paper. L’olfacte forma part dels nostres instints, tot i que és el sentit menys conegut, resideix a la zona més desconeguda del cervell humà, allà on es troba també la memòria. És el sentit que tenim menys treballat.

Molt poc. Hem de reivindicar des de l’educació el sentit de l’olfacte. Ens ajudaria a disfrutar més de la percepció de la vida. Només en adonem del valor de l’olfacte quan el perdem, quan estem refredats i no sabem què mengem.

Continuar fent olors. Buscar l’excel·lència, seguir col·laborant amb altres artistes. Hi ha molta feina a fer i van sortint oportunitats de fer-les.