Un 29% més de gironins fan FP
En els darrers quatre cursos, el nombre d'alumnes que fan cicles formatius ha passat dels 6.449 als 8.325
L'oferta d'aquests estudis ha crescut de manera més moderada però sostinguda en el temps
la presència de cicles a l'Empordà i la Selva
El nombre de joves que opten pels estudis de formació professional a les comarques gironines ha crescut, en els darrers quatre cursos, un 29%. Dels 6.449 que hi havia el curs 2010/11 s'ha passat als 8.325 del curs 2014/15. El creixement s'ha deixat sentir sobretot entre l'alumnat dels cicles formatius de grau mitjà, que ha passat dels 3.893 als 5.055 (que representen exactament un 29%) mentre que en els cicles formatius de grau superior l'increment ha estat més moderat, d'un 27%. De manera que dels 2.556 alumnes de grau superior s'ha passat als 3.270. I si s'omplissin totes les places que el Departament d'Ensenyament ha ofert inicialment per al proper curs (amb 7.410 places de grau mitjà i 4.200 de grau superior), el nombre de joves que cursarien estudis d'FP s'elevaria als 11.610, la qual cosa representaria un creixement d'un 80% d'estudiants en cinc cursos.
Amb relació a l'oferta dels estudis d'FP a la demarcació, l'increment ha estat sostingut en el temps, però sempre per sobre de la mitjana de Catalunya. El curs 2012/13 es va registrar, respecte del curs anterior, un increment de places del 3,6%, mentre que la mitjana de Catalunya en aquell moment va ser d'un 1,9%. I la resta de cursos i fins a l'actualitat, l'augment ha estat sempre superior al 2%.
L'oferta dels estudis postobligatoris s'ha estès de manera significativa arreu del territori, si bé en els darrers anys s'ha fet, en matèria d'FP, una especial incidència en tres comarques –l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva– per tal de reequilibrar l'oferta en el pla territorial, segons ha explicat el director d'Ensenyament, Albert Bayot.
Amb vista al curs que ve, cal ressaltar que ve
l'FP arribarà per primer cop a la xifra de cent especialitats diferents. S'oferiran 247 grups de grau
mitjà i 140 de grau superior.
Pel que fa als cicles formatius de grau mitjà, les principals novetats són que els instituts de Vilafant, Sant Feliu de Guíxols i Salvador Sunyer de Salt impartiran l'especialitat d'activitats comercials en el sistema dual i que l'institut Narcís Monturiol de Figueres incorpora, a la seva oferta, el cicle de manteniment electromecànic orientat a la producció mecànica també en sistema dual. El sistema dual permet a l'alumne fer almenys un terç de les hores del cicle en un entorn laboral. En aquest sentit, i dins del marc de l'FP de grau mitjà, cal destacar que l'institut Narcís Xifra de Girona i l'institut de Sant Feliu de Guíxols adaptaran a la modalitat dual el cicle d'instal·lacions elèctriques i automàtiques que ja impartien.
Pel que fa als cicles formatius de grau superior, les principals novetats són que els instituts de Sant Feliu de Guíxols i el Coll i Rodés de Lloret de Mar faran l'especialitat de gestió d'espais comercials (dual); el Santa Eugènia de Girona incorporarà a la seva oferta el cicle de desenvolupament de projectes d'instal·lacions tèrmiques i de fluids; l'institut Bosc de la Coma d'Olot començarà a fer el cicle de desenvolupament d'aplicacions web (dual) i que l'institut Pere Borrell de Puigcerdà ampliarà l'oferta amb un cicle d'animació sociocultural i turística, també dual.
LA XIFRA
Deu instituts faran el curs que ve el ‘batxibac'
N.AEl nombre d'instituts que el curs que ve impartiran el batxibac –un programa que permet a l'alumnat que hi participa obtenir la doble titulació de batxillerat espanyol i francès– es duplicarà i passarà dels cinc als deu. Els centres que s'incorporen a aquesta oferta són: Olivar Gran de Figueres, Narcís Xifra de Girona, Frederic Martí i Carreras de Palafrugell, Pere Borrell de Puigcerdà i Cap Norfeu de Roses. I els que ja estaven fent aquesta oferta –els instituts Santiago Sobrequés de Girona, el Ridaura de Castell-Platja d'Aro, Llançà, Montsacopa d'Olot i IIla de Rodes de Roses– la mantindran. Els joves que opten pel batxibac cursen un terç del currículum en llengua francesa. I una altra de les novetats del proper curs serà la posada en marxa del batxillerat a l'institut a Vilafant, que farà classes de dues modalitats: ciències i tecnologia i humanitats i ciències socials.
La taxa d'alumnes gironins que aproven el batxillerat ha augmentat al llarg dels darrers anys i ha passat del 81,56% al 85,43%. Per tercer any consecutiu, Girona ha estat la demarcació catalana amb la nota de selectivitat més alta.
Un 40% dels estudiants en modalitat dual el 2025
Una de les grans apostes d'Ensenyament en matèria d'FP aquests darrers anys ha estat la implantació de la modalitat dual. El nou sistema es va posar en marxa el curs 2012/13 a les comarques gironines amb un sol institut, quinze alumnes i tres empreses o entitats col·laboradores. Però la seva presència ha anat augmentant i amb vista al curs que ve aquesta nova modalitat de la formació professional ja disposarà de 518 alumnes gironins de 21 centres educatius i 165 empreses que s'hi han involucrat. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va destacar divendres passat a Girona que l'objectiu que persegueix el seu Departament és que aquesta modalitat arribi, l'any 2025, fins a un 35-40% dels estudiants d'FP. I es va mostrar confiada de poder assolir aquestes xifres ja que, segons va exposar, en aquests moments són les mateixes empreses les que truquen a la porta d'Ensenyament per l'interès que desperta el projecte. Segons va dir Riagu, la importància del sistema dual radica que “respon a les necessitats de diàleg urgent que hi havia amb el món empresarial” per tal d'ajustar l'oferta i la demanda i sobretot, i com a conseqüència del primer, “perquè afavoreix d'una manera clara la inserció laboral d'aquests joves”. Bayot va ressaltar el paper dels ajuntaments i dels consells comarcals a l'hora de promocionar-lo. A tot Catalunya, el sistema dual arribarà al setembre a un total de 5.000 alumnes.