Societat

Amb l’espia a la butxaca

La confiança cega en la seguretat dels mòbils facilita un increment palpable d’atacs a aquests dispositius

“Ara fa cinc anys hi havia un 5% de telèfons infectats; avui en són molts més”

La deriva de la societat tecnològica obliga el ciutadà a acceptar ser vigilat si no vol quedar-ne al marge

Hi ha normes bàsiques de prevenció que pocs segueixen

Per més que l’atac del Cata­lan­gate es con­si­deri d’una sofis­ti­cació inu­sual, al cap­da­vall va ser pos­si­ble gràcies al fet que la majo­ria dels objec­tius, començant pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, van cli­car allà on no tocava. És cert que en alguns casos (excep­ci­o­nals) la ins­tal·lació dels pro­gra­mes espia Pega­sus i Can­diru es va fer sense inter­venció del pro­pi­e­tari, única­ment amb vide­o­tru­ca­des per­du­des, però en la majo­ria de casos l’error va ser el mateix que podria come­tre vostè o la veïna del ter­cer: uti­lit­zar el mòbil amb nor­ma­li­tat. I aquí rau el pro­blema, d’acord amb dife­rents experts en segu­re­tat tec­nològica con­sul­tats per aquest diari: tenim el mòbil tan inte­grat a la vida diària que li con­ce­dim una con­fiança que no es mereix.

“Com que els tenim sem­pre a sobre cre­iem que són com­ple­ta­ment segurs, però no és així”, explica Ramsés Gallego, direc­tiu del capítol bar­ce­loní d’Isaca, l’asso­ci­ació inter­na­ci­o­nal sense ànim de lucre per als pro­fes­si­o­nals del con­trol, la segu­re­tat i les audi­to­ries de les tec­no­lo­gies de la infor­mació. Les dar­re­res dues dècades ha estat en càrrecs direc­tius del sec­tor com a espe­ci­a­lista en segu­re­tat i ris­cos tec­nològics i el seu vere­dicte és clar: “Amb un 100% de la població amb telèfon mòbil i el gran des­co­nei­xe­ment que hi ha sobre higi­ene digi­tal i sobre el grau de robus­tesa dels sis­te­mes ope­ra­tius, la fines­tra d’expo­sició per ser espi­ats o infec­tats és enorme.”

Amb tot, les dades sobre l’impacte real d’aquest pro­blema són molt limi­ta­des i no se solen fer públi­ques amb faci­li­tat. D’acord amb un estudi de l’empresa de ciber­se­gu­re­tat Check­point, “ara fa cinc anys el volum de smartp­ho­nes amb algun tipus d’infecció era del 5%”, segons explica el màxim res­pon­sa­ble de la mul­ti­na­ci­o­nal a l’estat, Mario García. El direc­tiu recorda que l’anàlisi es va fer de la mà d’un dels grans ope­ra­dors de l’estat ana­lit­zant el trànsit de dades de manera anònima, de manera que va ser molt costós i no s’ha tor­nat a repe­tir. Amb tot, García té el con­ven­ci­ment que avui els telèfons afec­tats són molts més, i explica una anècdota recent que ho exem­pli­fica: “Fa poc ens hem asso­ciat amb el Betis per tal d’apor­tar segu­re­tat a la seva apli­cació, que per­met com­prar entra­des i rela­ci­o­nar-se amb els socis. Una de les fun­ci­ons també era revi­sar l’estat del telèfon i ha apa­re­gut un volum espec­ta­cu­lar de mòbils amb pro­ble­mes de segu­re­tat. Tants, que es van col·lap­sar les línies del club.”

Un cop més, l’ori­gen d’aques­tes infec­ci­ons pot ser l’accés a webs mali­ci­o­sos, però també nave­gar per llocs segurs des de xar­xes des­pro­te­gi­des: “La majo­ria de grans ciu­tats tenen xar­xes wifi ober­tes i gratuïtes i són un perill. El volum de malware que hi veiem pas­sar és enorme.” La intenció dels atacs no és necessària­ment un espi­o­natge tan evi­dent com el per­pe­trat con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista. “De vega­des es fan suplan­ta­ci­ons, es gene­ren clics a deter­mi­nats llocs per gua­nyar visi­bi­li­tat, es fa mine­ria amb crip­to­mo­ne­des o, direc­ta­ment, s’obté l’accés a deter­mi­nats llocs per després ven­dre’l a algú altre.”

Les empre­ses reac­ci­o­nen

El direc­tor de Check­point sosté que els atacs cada cop es fan de manera més indis­cri­mi­nada i que les empre­ses han començat a ser-ne cons­ci­ents, però la ciu­ta­da­nia encara no: “Les empre­ses han entès que els mòbils dels tre­ba­lla­dors poden ser la porta d’entrada als seus sis­te­mes i, amb l’adopció de mesu­res de segu­re­tat, hem vist una bai­xada impor­tant dels pro­ble­mes. En canvi, la gent, tot i tenir alarma a casa i tan­car el cotxe amb clau, encara deu pen­sar que els dis­po­si­tius tec­nològics estan pro­te­gits per alguna mena de màgia negra”, iro­nitza.

Atacs al marge, Manel Medina, doc­tor en tele­co­mu­ni­ca­ci­ons de la UPC i expert en ciber­se­gu­re­tat i informàtica forense, posa un altre ele­ment impor­tant damunt la taula: “No som cons­ci­ents del grau de vigilància a què ens sot­me­ten les com­pa­nyies tec­nològiques quan els cedim les nos­tres dades.” Efec­ti­va­ment, quan algú com­pra un tele­vi­sor el que vol és con­nec­tar-lo ràpida­ment als ser­veis de stre­a­ming, sense parar atenció que auto­ritza que les seves dades sur­tin de la Unió Euro­pea i viat­gin cap a la com­pa­nyia asiàtica que l’ha venut i que vol saber si pas­sem més estona mirant You­tube o HBO. Per no par­lar del fet que amb els alta­veus intel·ligents dei­xem micròfons oberts a casa sense tenir la cer­tesa de qui o com ens escol­ten. “La fron­tera digi­tal de la pri­va­ci­tat és tan difusa que, com a ciu­tadà, m’esgar­rifo”, admet Ramsés Gallego.

No hi ha gaire marge de mani­o­bra per evi­tar que les com­pa­nyies tec­nològiques esta­blei­xin un per­fil cada cop més acu­rat sobre nosal­tres, ja que sense accep­tar les seves regles del joc no hi ha accés als seus ser­veis. “N’hi ha que en comp­tes de What­sapp trien Tele­gram perquè hi veuen més segu­re­tat. Al final, és deci­dir si vols que la teva infor­mació vagi als ame­ri­cans o als rus­sos”, sim­pli­fica una de les fonts con­sul­ta­des. Si no, l’alter­na­tiva és que­dar fora de joc. En canvi, sí que tenim a la mà acci­ons per evi­tar atacs o detec­tar si en tenim algun en curs, d’acord amb les indi­ca­ci­ons dels dife­rents experts en segu­re­tat con­sul­tats.

Com pre­ve­nir els atacs

El pri­mer front per rebai­xar el risc és el tec­nològic. Convé uti­lit­zar pro­gra­mes anti­vi­rus per fre­nar els atacs i també hi ha apli­ca­ci­ons que per­me­ten con­tro­lar el trànsit de dades del mòbil, per detec­tar pos­si­bles fui­tes de mate­rial quan no l’estem uti­lit­zant. A banda, remar­quen que “hi ha dis­po­si­tius més robus­tos i amb una millor arqui­tec­tura per evi­tar pro­ble­mes”, en referència als iPhone, men­tre que Android és un sis­tema més obert i vul­ne­ra­ble. La para­doxa, però, és que la majo­ria d’esforços per inter­ve­nir telèfons, sobre­tot a nivell d’espi­o­natge, se cen­tren en el sis­tema ope­ra­tiu d’Apple, perquè la diferència de tec­no­lo­gia es fa pagar i als usu­a­ris de la poma se’ls suposa un esta­tus soci­o­e­conòmic supe­rior. “A l’Estat els iPhone supo­sen el 20% del mer­cat, però es con­si­dera el mòbil habi­tual entre les elits de poder”, expli­quen.

El segon punt clau és enten­dre que el 100% de segu­re­tat no exis­teix i que, per tant, cal mini­mit­zar aquesta fines­tra d’expo­sició. D’aquí que con­vin­gui parar atenció a l’ús que en fem. “Cal tenir més higi­ene digi­tal i no aten­dre mis­sat­ges sos­pi­to­sos, ja sigui pel seu for­mat o pel fet de ser de des­co­ne­guts. Lle­gim bé i pen­sem, no cli­quem com­pul­si­va­ment.” Final­ment, el sec­tor de la ciber­se­gu­re­tat també reco­mana a l’admi­nis­tració més tas­ques de cons­ci­en­ci­ació i divul­gació. Està bé pre­ve­nir els ado­les­cents, però també cal aju­dar la població de més edat i divul­gar que cal can­viar la con­tra­se­nya del rou­ter. “No és que el ciber­crim vagi al davant de la ciber­se­gu­re­tat, és que no uti­lit­zem totes les eines que tenim a l’abast”, sen­ten­cien.

Cal un mòbil especial per a Aragonès?
El president dels Estats Units sol tenir un iPhone per a ús personal, però ell i el cercle de poder més dur disposen de mòbils amb seguretat reforçada per a les comunicacions d’alt nivell. N’hi ha de diferents models, de preu molt més elevat i amb sistemes operatius propis que queden al marge de les vulnerabilitats habituals. En el ‘Catalangate’, però, només haurien tingut una eficàcia parcial, ja que també es va atacar amics i familiars que queden al marge dels sistemes de control governamental o parlamentari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia