Tortosa vol recuperar l'esplendor del parc amb una actuació intensiva i sostenible
El projecte té un pressupost de 687.000 euros i servirà per renovar els arbres, els diferents espais enjardinats i la llotja
«La reforma integral del parc municipal serà una actuació representativa, que ens ajudarà a recuperar un espai molt estimat per tots els tortosins, però que fa anys que es troba en un estat lamentable». Així va resumir la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, el projecte de rehabilitació i millora del parc municipal, que han redactat l'enginyer agrònom Josep Maria Rofes Sans i l'arquitecte Llorenç Rofes Anguera. De fet, la memòria del projecte constata que el parc es troba «molt deteriorat i envellit» en tots els aspectes. El fet de ser un parc molt cèntric, amb un ús intensiu al llarg del temps, l'ha convertit en «un espai decadent, sense encant, poc atractiu i amb una estètica del segle passat amb una gran deixadesa».
El parc municipal és la conseqüència d'un procés urbanístic que va allargar-se durant la segona meitat del segle XIX, amb l'enderrocament de les muralles, l'obertura del passeig del Temple i la posterior desaparició d'una antiga zona de calafats, el Camp dels Titets. El parc va ser un encàrrec de l'alcalde tortosí Teodor González a l'arquitecte Joan Abril, que va dissenyar uns jardins d'estil romàntic amb pinzellades modernistes. El parc actual també presenta sectors de jardins geomètrics amb parterres enjardinats, típics de l'estil francès. D'altra banda, la memòria també destaca la presència de moltes varietats autòctones, però sobretot d'espècies exòtiques com el cedre del Líban, les magnòlies nord-americanes o la tuia gegant, entre d'altres exemplars d'origen oriental. En aquest sentit, el projecte de millora proposa una actuació integral a tot el parc Teodor González, que és una peça de 42.192,50 metres quadrats de zona verda en sòl urbà públic.
Per començar, s'eliminaran tots els arbres que no són segurs per als usuaris, a causa de branques podrides, la inclinació excessiva dels troncs o l'excés de pes en algunes branques. A més, també es renovaran les terres i les restes vegetals esgotades o en mal estat, i s'eliminaran les males herbes o qualsevol element perjudicial. Després, també es demoliran els murs que s'hagin de rehabilitar, es retiraran els fanals deficients i també les instal·lacions elèctriques provisionals, així com les papereres i els bancs de pedra mal conservats o que siguen insegurs. Tot seguit, el projecte preveu la restauració «de tots els elements vegetals i no vegetals que integren el parc històric de Tortosa», per «recuperar l'esplendor» d'un espai que va ser pioner a la Catalunya de finals del segle XIX. A més, el projecte inclou la rehabilitació, el tancament amb vidres i la il·luminació de la llotja medieval, que passarà a ser un equipament cultural i museístic. La replantació d'arbres i d'arbustos, la senyalització botànica i la millora del sistema de reg i de drenatge es completarà amb la substitució de tot el mobiliari urbà, amb bancs i papereres noves. A més, s'habilitarà un circuit per combinar esport, salut i natura, i es restauraran els paviments, la pèrgola metàl·lica i altres elements com l'estanc dels peixos i el pont de fusta. Altres millores afectaran l'enllumenat i la zona de jocs infantils.
El fons estatal generarà 1.236 llocs de treball a l'Ebre
GUSTAU MORENOEl PSC de les Terres de l'Ebre va fer públiques ahir les dades de previsió d'ocupació a partir dels 157 projectes que els ajuntaments ebrencs han presentat al fons estatal d'inversió local. La secretària d'Organització del PSC, Maria Beltran, i el secretari de Política Municipal, Manel de la Vega, van explicar que es crearan 1.236 llocs de treball directes, però també uns 539 llocs de treball indirectes, gràcies a la inversió global de 32,2 milions d'euros. En el cas de Tortosa, amb una quinzena d'obres que es finançaran amb 6,1 milions d'euros, es generaran 206 llocs de treball. Així, també cal destacar el cas d'Alcanar, que amb un pressupost d'1,7 milions ha previst fer 17 obres i generar 127 llocs de treball. Beltran va matisar que cada tipus de projecte i el temps d'execució de les obres condiciona el tipus d'ocupació que es crea; però De la Vega va trobar a faltar alguna actuació de promoció industrial, sobretot en el cas concret de Tortosa.