Un any per oblidar

Reta­lla­des i deri­vats

Ja sigui a causa del dèficit secu­lar que s'arros­sega amb l'Estat espa­nyol, o bé per la mala herència rebuda o l'interès de man­te­nir rèdits elec­to­rals mos­trant una clara volun­tat de con­fron­tació amb Madrid, la Gene­ra­li­tat encapçalada per Artur Mas va anun­ciar que quasi estava en fallida, en un moment en què la indis­si­mu­lada intenció de deter­mi­nats con­se­llers, com el de Sani­tat, Boi Ruiz, de pri­va­tit­zar ser­veis ha creat polèmica i con­fusió.

Després de des­car­tar el pro­jecte del nou hos­pi­tal Josep Tru­eta, que amb una inversió de 240 mili­ons d'euros havia de tenir una superfície de 95.000 metres qua­drats i s'havia d'aixe­car just davant de l'actual, el tan­ca­ment noc­turn dels cen­tres d'assistència primària –el de Breda va dei­xar de pres­tar aquest ser­vei i per con­tra a l'espai natu­ral de les Gui­lle­ries, a la Selva inte­rior, es va ins­tal·lar un mòdul pre­fa­bri­cat, amb un metge i una infer­mera de guàrdia tota la nit per aten­dre les urgències domi­ciliàries de Sant Hilari, Arbúcies, Breda i Hos­tal­ric, men­tre que a la Marítima des de l'octu­bre es van plan­te­jar els tan­ca­ments a Llo­ret, Tossa de Mar i Bla­nes–, les mani­fes­ta­ci­ons dels pro­fes­si­o­nals de la sani­tat i els edu­ca­dors i altres col·lec­tius fun­ci­o­na­ri­als no han pogut atu­rar una reforma que s'ha vist rati­fi­cada en les diver­ses con­vo­catòries elec­to­rals que no tan sols han donat la victòria a CiU i el Par­tit Popu­lar, sinó que han mar­cat el camí a uns diri­gents naci­o­na­lis­tes que només han alçat la veu quan les sentències dic­ta­des pel Tri­bu­nal Suprem i la inter­lo­cutòria del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya van posar en perill la immersió lingüística. L'afir­mació ante­rior no vol dir que s'exculpi el govern de Madrid. Fets com l'espoli fis­cal o l'estat de la car­re­tera Naci­o­nal II atu­rada sine die entre Maçanet i Cal­des, Orri­ols i Medinyà, han aixe­cat recels i ires.

El crit que al març van llençar els alcal­des de la Selva quan van fer un front comú per mobi­lit­zar-se con­tra els incom­pli­ments va donar un bri d'espe­rança, però la rea­li­tat és tos­suda i tot i les juga­des de dar­rera hora, avui per avui es manté la para­lit­zació d'una car­re­tera que com es pot lle­gir a l'altura de Cal­des “crea des­a­fecció”, i ha sumit una part del ter­ri­tori en un estat d'irri­tació per­ma­nent que creix cada dia que passa jun­ta­ment amb el nom­bre de morts i ferits vícti­mes del traçat pro­vi­si­o­nal.

Pot­ser tan pro­vi­si­o­nal com el xan­tatge que la com­pa­nyia Rya­nair ha sotmès a les ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes, entre elles la Dipu­tació pre­si­dida per l'alcalde de Salt, Jaume Tor­re­madé. I ha posat en perill la super­vivència de l'aero­port fins que un acord de dar­rera hora –està pen­dent de la pujada o no de taxes per part d'Aena–, ha asse­gu­rat l'arri­bada de tres mili­ons de viat­gers que són rebuts com aigua de maig per un sec­tor hote­ler, sobre­tot de la capi­tal i l'inte­rior que començaven a patir l'impacte d'unes altres reta­lla­des, les que pro­ta­go­nit­zen uns ciu­ta­dans que han fet un pas enrere a l'hora de con­su­mir.

Qui és el valent sabent que el deute dels Ajun­ta­ments és into­le­ra­ble o el nom­bre d'atu­rats no deixa de pujar? Amb tot, hi ha motius per l'espe­rança, el des­do­bla­ment de l'eix trans­ver­sal avança, la tune­la­dora ha tra­ves­sat el subsòl de Girona i l'alta velo­ci­tat sem­bla que ja toca França, i la uni­ver­si­tat, impor­tant i fona­men­tal, ha com­plert vint anys.