“El de Vilandeny és el pessebre del Bages, el Solsonès i el Berguedà”

Vam començar el pes­se­bre a Gar­gallà el dia de Nadal. Res... vam fer la repre­sen­tació del nai­xe­ment i qua­tre pas­tors per no fer tan avor­rida la sor­tida de missa. Se’ns van esca­par les cabres, fins i tot. L’any següent vam pen­sar a fer-ho a Vilan­deny. No teníem res. Però algu­nes dones grans amb molta traça van fer túniques amb teles de matalàs. Es va fer tot molt rudi­men­tari però va que­dar bé. Era molt més petit. Però cada any s’hi van anar afe­gint qua­dres.

Estar a la comissió vol dir orga­nit­zar-ho tot. Pre­pa­rar els qua­dres, pre­pa­rar la roba, dir als figu­rants on s’han de posar, la il·lumi­nació... La llum és molt impor­tant. Can­via tot. També ho pre­pa­rem tot per donar als visi­tants can­sa­lada a la brasa amb tor­ra­des i alli­oli de codony al final. Sem­bla un qua­dre més del pes­se­bre. A més, orga­nit­zem un dinar per als actors i orga­nit­zem alguna visita a algun altre pes­se­bre.

El que el dife­ren­cia més és que no hi ha bar­re­res arqui­tectòniques. Pots anar amb cadira de rodes, amb cot­xet, i no tindràs cap pro­blema perquè és tot pla. És impor­tant avui dia per no haver de dei­xar ningú sense veure el pes­se­bre. També que els actors, els figu­rants, ho fan molt bé. Tant que hi ha gent que ens pre­gunta si real­ment són per­so­nes de veri­tat. Els veuen tan qui­ets... A més, crec que està força polit. Sem­pre es podria fer molt més si bus­quem tres peus al gat. Hi ha detalls, però està molt bé.

Sem­pre s’hi afe­gei­xen qua­dres o se n’han de can­viar per les cir­cumstàncies. Aquest any, per exem­ple, a la pri­mera casa quan arri­bes han arre­glat els coberts, ho han fet tot nou, i això reque­reix fer unes coses dife­rents per a un espai que també és dife­rent. Una de les nove­tats és que aquest any hi ha com un dipòsit que apro­fi­ta­rem per posar-hi les ren­ta­do­res perquè sem­bla un safa­reig.

El dels àngels és molt espec­ta­cu­lar perquè sem­bla que esti­guin pen­jats i bai­xin de dalt. Hi ha un àngel en una can­to­nada i te’l tro­bes de cop. Tots tenen el seu encant perquè el cor­ral de les ove­lles amb la cana­lla i els xais el trobo molt maco també. El de les galli­nes és per­fecte. No sabria quin triar. Però un que m’agrada molt és el cap­taire.

Entre 1.200 i 1.500 per­so­nes sumant les qua­tre fun­ci­ons. Depèn del fred que fa. Un any el vam fer sobre la neu i encara van venir 80 per­so­nes.

Per Nadal i Sant Esteve és quan ve més gent, poden ser unes 280 o 300 per­so­nes.

Un cen­te­nar de per­so­nes de Mont­ma­jor, Sant Feliu de Llu­e­lles, Sorba, Gar­gallà, Car­dona i Sol­sona. És el pes­se­bre del Bages, el Ber­guedà i el Sol­sonès. Com que està al límit, és el pes­se­bre de les tres comar­ques. Per això és un pes­se­bre amb certa gràcia.

Sí, però tot són gent que eren fills d’aquí. Tots tenen una relació amb el poble. Tor­nen per aju­dar-nos a fer el pes­se­bre. Venen ells, la dona, els fills. Ve tota la família. Hi ha gent que ens ha dema­nat par­ti­ci­par-hi però diem que no si no tenen un lli­gam aquí. A més, el pes­se­bre és petit, no hi cabríem.

S’ha man­tin­gut sem­pre. Si no venen és perquè estan malalts. Tro­bem a fal­tar molta gent gran que hem per­dut pel camí.

Crec que és autèntic perquè el que espe­llofa blat de moro ho fa de veri­tat. El fer­rer tre­ba­lla de veri­tat. És molt real. I els que estan qui­ets ho estan de veri­tat. No és com en llocs on veus que en comp­tes d’estar qui­ets van mirant la gent o rient. Sem­pre diem que els figu­rants han de fer com si no hi hagués ningú. El pes­se­bre bar­reja qua­dres estàtics i qua­dres amb movi­ment perquè tro­bem que és bo que si es pot es faci de veri­tat, però en alguns casos no es pot fer i lla­vors es fa quiet. A més, sem­pre s’ha bus­cat apro­fi­tar l’entorn que tenim.