El nucli antic de Tortosa concentra més d'un 56% de veïns immigrats

La Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre ha fet públiques les primeres dades d'un informe que ha elaborat la Fundació Ilercavònia Futur per encàrrec del Departament de Governació. L'estudi sobre l'acció comunitària al nucli antic detalla per primera vegada quina és la realitat social i econòmica dels veïns del nucli històric en l'actualitat. De fet, ja existien altres aproximacions al tema, com la mateixa memòria del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat) que l'Ajuntament va presentar per rebre la subvenció de la llei de barris. Però ara la Generalitat ha volgut anar més enllà. En part, per veure si els més de 80 milions d'euros que haurà abocat per rehabilitar el nucli històric –entre el 2003 i el 2013– han servit per millorar la qualitat de vida dels veïns.

En concret, aquest estudi revela que, de les 5.648 persones que viuen al nucli antic, més d'un 56% són persones immigrades. Una xifra que supera de llarg l'índex de població immigrada del global del municipi, que avui se situa al voltant del 22,7%. En la mateixa línia, la majoria dels veïns del nucli antic que tenen la nacionalitat espanyola són d'ètnia gitana o són persones de més de 65 anys. Aquesta setmana, el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó –que dimecres es reunia amb l'entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic–, ha volgut destacar que l'informe deixa al descobert un nucli històric amb moltes persones en el llindar de la pobresa; amb un percentatge d'atur més elevat que a la resta del municipi; amb molts més homes que dones, i amb un alt grau d'analfabetisme funcional. En canvi, una dada positiva és que està creixent la franja d'edat de zero a quinze anys, i que això contribueix a rejovenir la piràmide de població. «Tot i l'esforç inversor, queda molta feina per fer», ha dit Salvadó, que creu que ara cal articular «espais cívics» en què els veïns puguen conviure.