El nombre de sol·licituds de reagrupament familiar baixa a gairebé la meitat en un any
Però també disminueixen les peticions de retorn voluntari
Una de les formes d'entrada de nouvinguts al nostre país és a través dels reagrupaments familiars; de fet, la majoritària en els últims anys. Per tant, la frenada de l'increment de població immigrada té un reflex important en les dades de sol·licituds de reagrupament que rep la Subdelegació del Govern a la demarcació de Tarragona. Així, es veu clarament el descens si ens fixem en l'històric dels últims tres anys: el 2007 es van produir 5.162 peticions de reagrupament familiar; el 2008, ja va començar la davallada i van registrar-se'n 4.273. Però el decreixement més fort s'ha produït entre el 2008 i el 2009, quan la subdelegació va rebre 2.419 peticions, el 43,38% menys, mentre que entre el 2007 i el 2008 el descens havia estat només del 17,2%.
L'explicació és clara i atribuïble a la crisi, tal com ja va detallar la subdelegada del govern, Teresa Pallarès, en l'avançament de les dades que es va fer abans d'acabar l'any 2009. I la crisi incideix evidentment en la feina: fins l'1 d'octubre de 2009, la subdelegació va atorgar 476 autoritzacions de treball inicial, que són les contractacions en origen. És fins aleshores que la subdelegació té aquesta dada, ja que aquesta competència va passar a mans de la Generalitat el darrer trimestre de l'any passat. Tot i així, s'observa clarament el descens respecte dels dos anys anteriors, quan s'havien donat 5.214 autoritzacions (el 2008) i 9.664 (el 2007).
També les sol·licituds de retorn voluntari al país d'origen han variat. Per exemple, fa un parell d'anys, quan va entrar en vigor la mesura, ni tan sols arribaven a la desena el nombre d'immigrats que van decidir acollir-s'hi. L'any 2009, la subdelegació va rebre 110 peticions d'aquest tipus i va autoritzar-ne 93. Des de començament d'any, se n'han fet 22, un nombre que proporcionalment seria inferior a l'any passat. A través d'aquesta mesura, les persones immigrades poden tornar al seu país d'origen amb els bitllets per al viatge de tornada pagats per l'Estat i un ajut econòmic per a la reintegració.
LES DADES
Tortosa perd població
GUSTAU MORENOLa crisi i les polítiques d'empadronament més restrictives, que l'Ajuntament va aprovar fa tres anys, estan provocant un retrocés de la població immigrada a Tortosa. Així, el padró continua registrant un descens i s'allunya cada cop més de l'antic objectiu d'assolir els 40.000 habitants. De fet, actualment hi ha 36.348 persones empadronades a Tortosa, amb un índex d'immigrats d'un 22,62%. Només des de principi d'any, la capital del Baix Ebre ha perdut més de 420 habitants. Fa poc més de tres anys, la població immigrada era de prop d'un 27%, i l'alcalde, el convergent Ferran Bel, va decidir que calia «posar ordre» en el padró. Així, es va posar fi als empadronaments massius –només calia un rebut de la llum o de l'aigua per inscriure-s'hi– i l'Ajuntament va exigir la cèdula d'habitabilitat dels habitatges.
A Valls, baixa mig punt
a. estalloDurant els cinc primers mesos de l'any, l'índex d'immigració s'ha reduït mig punt i ara se situa en el 16,6 %. Durant el mateix període, la capital de l'Alt Camp ha perdut dos-cents habitants i, segons el padró municipal, a la ciutat hi viuen 25.241 persones. L'origen d'aquest descens d'habitants es deu, en part, a l'actualització del padró, ja que els residents extracomunitaris cada dos anys han de renovar la seva documentació al padró i si no ho fan queden fora d'aquest registre. Seguint aquests criteris, una seixantena d'estrangers van deixar de ser ciutadans de Valls. Entre els col·lectius de població nouvinguda que més s'han reduït destaca el marroquí amb 39 persones menys que fa mig any, però també el de colombians i equatorians que han volgut tornar al seu país d'origen.
Menys temporers contractats per la crisi
L.MEnguany s'ha reduït el nombre de temporers contractats a la Ribera d'Ebre per a la recol·lecció de la fruita dolça. «No és que hi hagi menys immigrants, sinó que hi ha molts propietaris d'explotacions que tenen familiars que s'han quedat a l'atur i que s'han ofert per anar-los a collir les cireres i els préssecs», ha explicat el coordinador de la fruita dolça d'Unió de Pagesos a la Ribera, Jaume Miquel Aleu. De fet, hi ha hagut més colles de temporers que han buscat feina en aquesta comarca i que no n'han trobat. «Han vingut immigrants a demanar feina que no havíem vist mai, molts dels quals abans es dedicaven al sector de la construcció», ha manifestat Aleu.
