El compromís amb la cultura de Maria Mayol

Maria tenia moltes ganes d’escriure, però poc temps per dedicar-s’hi: “El temps se me’n va amb tantes ocupacions com m’he creades”, es justificava per carta a la seva mentora, la poeta Maria Antònia Salvà. No era una excusa: Mayol va ser la primera dona balear que es va presentar a unes eleccions i també va ser la fundadora del Foment de la Cultura de la Dona de Sóller, l’equivalent mallorquí de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular que Francesca Bonnemaison va crear a Barcelona. I tot plegat, durant els agitats i esperançadors anys vint i trenta del segle XX, cosa que li devia deixar poc espai i poca calma per dedicar-se a la creació literària.

EDUCACIÓ FRANCESA

Maria Mayol i Colom va néixer a Sóller el 1883, però va passar la infància i la joventut a Bordeus, on va estudiar llengua i literatura franceses. Quan la família va tornar a Mallorca, Maria va continuar els estudis fins a obtenir el títol oficial de pèrit mercantil a Palma i va entrar en contacte amb el grup de poetes de l’Escola Mallorquina. A més, va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació publicant-hi poemes propis i traduccions.

D’idees feministes, catòliques i progressistes, tenia claríssima la importància de l’accés a la formació i a la cultura de les dones, i va treballar activament per facilitar-ho. Va formar part de la secció local de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i amb Catalina Rotger hi va fundar una secció femenina en què va fer classes de llengua catalana. Aquell va ser l’embrió de la que seria una de les seves obres més importants: el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller. Va obrir les portes l’any 1926 i volia ser un espai on les dones poguessin accedir a la cultura gràcies als cursos, als actes i sobretot a la biblioteca.

EL SALT A LA POLÍTICA

Amb el temps va anar augmentant el seu compromís polític i ho va demostrar amb accions. D’aquesta manera, Mayol va participar en l’assemblea que va aprovar el projecte d’Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931, i aquell mateix any va ser candidata a diputada. No va sortir-ne escollida, però va marcar una fita que la dreta més reaccionària no li va perdonar mai. Després de la victòria franquista es va exiliar a França, i quan va tornar ja no va tenir rellevància pública. Mayol va escriure sempre, tot i que mai no va poder veure publicada cap obra seva.