L'entrada massiva d'immigrants s'atura per primera vegada en aquesta dècada
La recessió econòmica té una relació directa amb el trencament de la corba ascendent de persones estrangeres
Les dades confirmen la tendència anunciada pels demògrafs en relació amb l'alentiment i fins i tot retrocés de població estrangera a Catalunya. Les Terres de l'Ebre s'han situat en la tendència global catalana mentre que el Camp encara no ha entrat en dades negatives, tot i que l'increment registrat és tan lleuger que pot fer preveure que es capgiri la tendència. L'arribada massiva d'immigració s'ha tallat amb la recessió econòmica i representa el primer retrocés des de l'any 2000, segons les dades que s'observen en l'estadística de la Secretaria per a la Immigració del govern català.
El Baix Ebre manté un 21% de la població immigrada. Aquesta condició no treu que, a la vegada, sigui la comarca que més població estrangera ha perdut (2,8%) en els sis mesos analitzats, i en aquest rànquing ocupa el quart lloc a Catalunya, després de la Cerdanya (5,59%), el Solsonès (4,34%) i el Barcelonès (3,92%). El Montsià, amb una pèrdua de l'1,11% de la població nouvinguda, pesa en la davallada conjunta a Terres de l'Ebre. La comarca conserva un 22% de la població immigrada, el percentatge més elevat de la demarcació. Sense deixar l'anàlisi de Terres de l'Ebre, els increments percentuals que es registren a la Terra Alta (1,3%) se situen en la franja més elevada en la tònica del creixement comarcal moderat. Només el superen l'Alt Camp, el Priorat i el Pla de l'Estany (1,8%) i les Garrigues (1,4%). El balanç en nombres absoluts en aquest mig any és negatiu: al Camp de Tarragona han arribat 194 persones i Terres de l'Ebre n'ha perdut 638. És a partir d'aquest moviment migratori que es detecta l'aportació moderada de la demarcació al conjunt català, on la presència d'immigrants s'ha rebaixat en 17.437 persones (1,4%). En opinió de Santiago Roquer, catedràtic de Geografia Humana de la URV, els moviments de migració en comarques poc poblades poden respondre al desplaçament d'un grup de persones numèricament petit. L'argument es demostra a partir de dades com les del Montsià, on una pèrdua de l'1,1% d'immigrats suposa un total de 179 persones; el 8% de creixement que s'hi registra és d'un total de 23 persones, i amb això Roquer precisa que és una «tendència» en el nou cicle de migració.
Oportunitats laborals
Els moviments de migració es relacionen, principalment, per raons econòmiques i per motius d'oportunitat laboral. En moments de recessió econòmica coincideixen dos fenòmens: «Hi ha una entrada menor de persones i en marxen més, és a dir, hi ha una emigració de retorn als països d'origen.» Santiago Roquer, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), assenyala que el fenomen està vinculat al dinamisme econòmic i la «tendència clara en aquests moments és la reducció de les entrades» a causa que no es generen les oportunitats laborals dels darrers anys. En relació amb les comunitats estrangeres –presència britànica a la Ribera d'Ebre o la romanesa al conjunt de les comarques de l'Ebre– Santiago Roquer fa veure que el fenomen de la immigració es genera en aquests casos per mitjà de xarxes, com són «els vincles de familiaritat o d'amistat amb les primeres persones que s'hi estableixen». És per mitjà d'aquests primers immigrats que «hi troben un ressort d'acollida i, fins i tot, des d'aquí els faciliten feina».
Britànics, a la Ribera
La Ribera d'Ebre ha consolidat un 22,5% de (919 persones) la població estrangera d'origen britànic. Si bé el juliol passat era la primera nacionalitat pel que fa a la població immigrada, sis mesos després ha estat superada per la marroquina (23,1%), amb 944 persones empadronades. La concentració de britànics que es dóna a la Ribera d'Ebre és una excepcionalitat i representa una tercera part del global de l'ocupació a Terres de l'Ebre. Al Camp de Tarragona predomina la població de nacionalitat marroquina, amb 34.528 persones (29,2%), i a Terres de l'Ebre el col·lectiu romanès és el majoritari, amb 12.694 persones (31,8%). Els papers s'intercanvien al segon lloc del rànquing i al Camp, on els romanesos (14.908 persones) suposen el 12,6% de la població immigrada i els marroquins (7.801 persones) representen el 19,5% dels estrangers empadronats.
El col·lectiu dels sud-americans és major al Camp de Tarragona que a Terres de l'Ebre. És un gruix important dels immigrats, tot i que la diversitat de nacionalitats que engloba dilueix el conjunt d'aquesta presència que al Camp representaria la segona gran regió d'origen, amb una desena de països emissors. A Terres de l'Ebre, la comunitat sud-americana empadronada desplaçaria del tercer lloc del rànquing la britànica.
Els col·lectius que més han baixat al Camp de Tarragona són els argentins, els brasilers, els alemanys i els xinesos. A Terres de l'Ebre, els descensos corresponen als immigrats procedents de Lituània i els equatorians.
En el global català s'ha mantingut un 19% de població procedent del Marroc i les nacionalitats que han baixat la seva presència han estat l'equatoriana (3.318), de Bolívia (2.527) i Perú (1.296). Molt per sota en els empadronaments, amb el 8%, hi hauria la comunitat romanesa.
Perfil i evolució
El perfil de la persona immigrada a la demarcació és d'una persona de 30 a 44 anys –36,1 al Camp i 34,9 a Terres de l'Ebre– i són homes en un 54,4% al Camp i un 57% a l'Ebre. Segons dades de la Secretaria per a la Immigració, la franja d'edat on es detecten més baixes correspon a persones entre 15 i 29 anys, en dades gairebé imperceptibles, i es guanyen en majors de 75 anys. L'evolució de la població estrangera empadronada entre els anys 2000 i 2009 detalla que al Camp de Tarragona s'ha passat de 12.631 a 111.472 persones, mentre que a Terres de l'Ebre les dades se situen entre els 3.200 empadronats com a punt de partida l'any 2000 als 37.738, segons el padró municipal del 2009.
