Els experts aposten per mantenir la immersió

L’escola catalana s’ha de mantenir amb el català com a llengua vehicular, mantenen els experts, que consideren en tots els casos la sentència del Tribunal Suprem d’obligar a fer un 25% de les classes en castellà “una decisió política”. Joaquim Arenas, mestre i pedagog, un dels artífexs de l’escola catalana i, per tant, de la immersió lingüística als anys vuitanta, creu, com el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, que, ara mateix, a l’escola “no s’ha de tocar res” malgrat la sentència. El pedagog recorda que el model d’escola catalana i la immersió lingüística (perquè tots els nens poguessin aprendre de forma precoç, eficaç i natural la llengua pròpia) van ser un acord de país, aplaudit pels pares, elogiat per la UE i beneït pel Tribunal Constitucional l’any 1994, que va dir que era un sistema “molt vàlid” i s’havia “de respectar”.

En tot cas, considera que el model educatiu “de cap manera el pot imposar un tribunal” i es pregunta: “Des de quan un jutge ha de determinar els espais de tractament de les llengües en una escola?” “Això és feina dels mestres i dels tècnics!”, té clar. Coincideix amb ell el president en funcions de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Ramon Sistach: “És una obvietat que els consensos educatius es fan des del camp de l’educació” i recorda que el model educatiu actual “ha posat en evidència, els darrers temps, que no garanteix prou el coneixement del català”. “Per tant, si encara hi posem més presència del castellà suposa una contradicció flagrant.” Sistach critica la intromissió de la justícia en la “gestió de la vida pública” i demana a “qui hagi firmat aquesta sentència que vagi a explicar-la a les escoles a mestres i professors”. En tot cas, no creu que aquesta sentència signifiqui que s’hagi de canviar el model educatiu, que, ara mateix, seria com “tirar-se al buit” i aposta per “aplicar el model que tenim, que s’ha demostrat que encara es pot aplicar millor”. Sistach lamenta els constants canvis en el mon de l’educació i manté que el sistema educatiu s’ha de dissenyar des de baix, pels professionals de l’educació, i no “amb aquesta verticalitat absoluta i amb canvis de timó constant en funció del govern de torn”. Pel que fa al 25% que ara diu el TS que s’ha de fer en castellà, apunta: “I qui diu que més endavant no digui que aquest tant per cent ha de ser més gran?”

El pedagog Jaume Funes sovint ha recordat que la immersió lingüística en cap cas va ser una “batalla de llengües”, sinó que va sortir “de baix” com una necessitat per normalitzar el català i per donar les mateixes oportunitats a les persones que, sense l’escola, s’haurien sentit excloses de la llengua del país. Avui, té clar que els pares que han posat un recurs perquè el seu fill no sigui escolaritzat com els altres “no saben què fan els seus fills” i entén que, si els pares o els tribunals han de poder decidir en matèria de llengües, “el que fan és carregar-se la pedagogia”. També manté que el tribunal que ha sentenciat un percentatge de les llengües que s’han de donar “no entén què és l’escola”.

Funes recorda que la llengua “és una cosa viva i, per tant, ni com la voldrien uns ni com la voldrien uns altres” i explica que la realitat “és una vida barrejada no de dues sinó de moltes llengües”. Manté que “no es tracta de fer proporcions de llengües, una aberració pedagògica, i que el que ha de garantir l’escola és que, quan al final els alumnes l’acabin, tinguin les competències en català i castellà”. “I això –assegura– la bona escola catalana ho garanteix, i la bona escola catalana és en català.”

El pedagog Joaquim Arenas es dol que “els tribunals espanyols donin la raó a partits com ara Ciutadans, que va néixer amb l’únic objectiu de carregar-se l’escola catalana i el català, Vox, que directament vol que desaparegui Catalunya com a nació, i el PP que s’afegeix al carro ” i té clar que la recent sentència del TS sí tindrà un resultat negatiu per a tots els escolars catalans, perquè l’objectiu “és atemorir els mestres i directors i crear confusió en els pares”. Dona per suposat el suport del govern als professionals i demana que, “de cap de les maneres, es permeti que els mestres i directors carreguin amb les conseqüències, si n’hi ha, d’aquesta sentència”, però a aquests sí que els demana, com han fet sempre, “una defensa ferma de la llengua del país”.