L'aeroport, al límit

Cues, retards i desinformació. Aquest és l’escenari que es troben dia rere dia els gairebé 100.000 passatgers de mitjana de l’aeroport del Prat aquestes jornades del mes d’agost. Els usuaris assenyalen dues causes: la falta de treballadors i unes instal·lacions obsoletes, que, tot i el creixement del nombre de viatgers, fins ara no s’han començat a ampliar amb la construcció de la terminal Sud, que ha d’estar enllestida a finals del 2008.

“Hem estat una hora i mitja esperant per facturar”, explica Meritxell Jordà , que marxa de vacances a Tallin (Estònia). La seva germana, l’Abelina, afegeix que, malgrat que totes les taquilles estan obertes i treballen a ple rendiment, “la poca formació dels empleats fa retardar molt el procés”. Es tracta, però, tal com asseguren totes dues, d’una situació que es produeix només a l’estiu, quan per l’alt volum de trànsit l’aeroport se satura.

Els qui coneixen millor aquests problemes són els professionals que es mouen per l’aeroport cada dia. Raúl Santaella és xòfer i es trasllada uns quatre cops diaris a les instal·lacions. Com d’altres, viu de forma directa les conseqüències dels retards en les arribades i la recollida dels equipatges, perquè tan sols disposen de mitja hora per deixar el cotxe i recollir els passatgers. “Si passem d’aquest temps, el problema és nostre. En cas que el policia sigui simpàtic, et deixa més estona, i, si no, et trobes amb una denúncia”. A més, Santaella denuncia: “Aquesta multa l’ha de recórrer l’empresa, però mai ens donen la raó”.

Per això, aquest xòfer creu que l’aeroport necessita un aparcament destinat per als professionals del transport, a més de millorar l’atenció al client. “Molts cops, el personal d’AENA no només no t’informa sinó que de vegades et falta al respecte, perquè estan molt cremats”. Més personal però també més professionalitat és el que demana un altre dels treballadors. Eduard Peñafiel és transfer, és a dir, fa un servei d’acompanyant per als joves que van a estudiar anglès a l’estranger i critica que “hi ha una falta absoluta de personal qualificat per part de les aerolínies i de les companyies que s’encarreguen del handling”. A més, “no és normal que es trigui el mateix a recuperar la maleta que en un vol Londres-Barcelona”. Aquests retards afectetn sobretot aquelles persones que, com alguns d’aquests joves, arriben a la capital catalana des de diversos punts de l’Estat i que després han d’enllaçar amb un altre vol o un tren per anar cap a casa seva. “El retard de l’avió, l’espera per l’equipatge i els problemes amb els trens poden suposar una pèrdua de dues o tres hores decisives”, sentencia l’Eduard. A més, “això representa haver d’agafar un taxi, que costa 30 euros a l’empresa i que ni AENA ni Renfe, a causa de la seva incompetència, pagaran”.

Millors connexions
Les instal·lacions, però, no són les úniques que es veuen col·lapsades. Albert Gasa i Xavier Amat formen part d’un grup que acaba d’arribar i té un problema: la comunicació entre el Prat i Barcelona. No tenen pressa per arribar a casa, però, a causa dels problemes registrats a la xarxa ferroviària, no es fien del tren i decideixen optar per l’Aerobús. “Agafar el tren és com una aventura i, si vas amb poc temps, no te la pots jugar”, afirma l’Albert. “Per als que vivim aquí, que arribi el TGV o no és secundari. El que es necessita és una bona connexió de Renfe i metro. No agafaré el TGV per traslladar-me fins aquí”, insisteix el seu company. Alternatives que, a més, a diferència d’altres països europeus, es redueixen al taxi si el vol arriba de nit.

Una altra de les queixes dels passatgers de l’aeroport del Prat és la falta de més destinacions internacionals amb vols directes des de la capital catalana. Una de les companyes del grup que ha arribat de Tallin, Anna Vaqués, defensa que les instal·lacions han de créixer, perquè “tant a nivell estatal com europeu són massa petites i haver de passar per Madrid, Londres o Frankfurt per viatjar et fa perdre molt de temps”. Aquest extrem també el comparteixen Mercedes Santos i Juan Yerpes, una parella que se’n va de vacances a Eivissa i que va viure el caos del 2006. “Les coses no han millorat gaire des d’aleshores”.