El repte de conviure-hi

Tothom reconeix que el principal perill del llop quan colonitza un espai i s’hi reprodueix és que ataca en llopada i pot produir diverses baixes en ramats d’ovelles, cabres, vaques o cavalls. Hi ha canvis en el maneig i la gestió dels ramats i mesures de protecció que poden minimitzar els atacs, però tothom admet que no es podran evitar tots. Joan Guitart, coordinador de comarques de muntanya d’Unió de Pagesos, no dubta a qualificar-ho de “gran problema”. Posant en dubte que no es tracti d’una reintroducció de l’espècie, el dirigent ramader afirma que les administracions “estan menant molta pressa” a l’establiment del llop, i defensa obertament: “Hem d’evitar que això passi.” Admet que no és impossible la coexistència tal com està plantejada la ramaderia, però “és pitjor el llop que l’os”. Guitart adverteix que no hi ha cap pagès que pugui conviure amb atacs mortals als seus ramats i que antigament anaven amb el sarró i l’escopeta a l’espatlla. “El problema gran que té l’Estat espanyol no és la protecció del llop sinó la desaparició del ramader”, afirma, i adverteix que una colònia de llops suposarà la desaparició de més ramaders. Assegura que l’últim pastor de la vall Ferrera va plegar després d’un atac de l’os, que li va matar una dotzena d’ovelles i en va fer desaparèixer d’altres. Quan van venir a veure’l de l’administració, diu que els va dir: “Si voleu fer experiments amb els vostres ossos, poseu les vostres ovelles.” Amb llopades serà pitjor, afegeix: “Els llops són uns cracs, són llestos, no venen fins que tu no has marxat.” “Els ramats sí que protegeixen el territori” netejant i desbrossant, conclou Guitart.

Lampreave recorda que el llop és “un carnívor pur”. Mentre que l’os és un carnívor “facultatiu”, que completa la dieta amb fruits, vegetals i carronya” i que hiberna, el llop hi és tot l’any i “treballa en grup, caça en grup”. Lampreave adverteix que, sense l’acord dels ramaders, el conflicte està servit i el problema s’enquistarà. Demana entendre’ls i donar-los suport com a principals perjudicats: “S’ha de treballar molt al costat del sector que pateix. Si els deixem sols, estem abocats al fracàs. És tota la societat que els ha d’acompanyar. Si tots volem una natura primigènia, hem de tenir empatia amb ells.”

Des de Grup Llop Catalunya defensen la protecció del llop però admeten que s’ha de treballar “per no afegir més dificultats a les activitats econòmiques de pagesos i ramaders” com a garants de la conservació del territori. El govern català anuncia la creació en els propers mesos d’un “espai de coexistència del llop i les activitats del medi rural”, una taula en què hi hauria l’equip de gestió de grans carnívors, els Agents Rurals i els representants de la ramaderia extensiva. Segons Vilahur, l’objectiu serà acordar “estratègies comunes que permetin abordar la coexistència”. Vilahur no nega que els atacs a bestiar seran “molt probables” i que caldrà minimitzar-los al màxim, però també assenyala el costat positiu. Recorda que el llop “és un gran regulador d’espècies cinegètiques” com el cabirol i el senglar, que avui s’han quedat sense depredadors i la seva sobrepoblació s’ha convertit en un problema en molts llocs del país. Com sosté Guitart, Vilahur reconeix que “en 20-30 anys hem perdut molta pastura extensiva” i, per exemple, el cabirol està creixent de forma exponencial i hi ha sobrepoblació de cabra a l’Alt Pirineu, que causa també sobrepastura. García deixa clar que el llop no posarà fi a la sobrepoblació de senglar però sí al seu comportament despreocupat actual: “Els herbívors salvatges no camparan tranquil·lament en espais oberts com fan ara.”

Vilahur deixa clar que la funció de l’espai de diàleg no serà “ni controlar, ni fomentar ni prohibir” l’establiment del llop, sinó “maximitzar els impactes positius i minimitzar els negatius”.