Societat

El lent retorn del llop

La detecció periòdica a Catalunya d’exemplars de llop itàlic i l’establiment de quatre mascles fan pensar als experts en una colònia futura

La llei el considera espècie protegida i el govern anuncia una taula de gestió amb els afectats

Els conservacionistes creen un grup per defensar-lo mentre els ramaders vaticinen el desastre

El 21 de setembre una càmera parany de les que instal·len els Agents Rurals va captar la imatge d’un llop al Paratge Natural de l’Albera després que s’haguessin trobat les despulles d’una cabra devorada. És el primer cop que es detecta a la zona i caldrà confirmar si hi era de pas o si s’hi ha instal·lat. Però ja no és una anècdota sinó la confirmació del retorn del llop al nostre país, un retorn lent que es va constatar per primer cop l’any 2000 i que s’ha fet evident el darrer quinquenni. El llop no cria a Catalunya, però la detecció, rastre i identificació genètica de diversos exemplars des del Pirineu aragonès fins a l’Albera i també més al sud, fins al Moianès i les Gavarres, fa pensar als experts que és qüestió de temps que l’espècie es reprodueixi de manera estable al nostre país.

Tots els llops identificats genèticament a Catalunya els darrers anys són de l’espècie Canis lupus italicus, amb origen als Apenins. L’augment de població del llop a la serralada italiana va provocar que s’expandissin cap als Alps occidentals i, posteriorment, cap al massís Central de França.

Llops italoalpins

Aquesta serralada arriba fins al Llenguadoc-Rosselló i al Migdia-Pirineus i es creu que és d’on provenen els llops que han arribat a Catalunya, on no se n’ha detectat cap de l’espècie ibèrica Canis lupus signatus, que habita Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria i Astúries i ja se n’han detectat alguns exemplars a la Comunitat de Madrid i, puntualment, a Sòria i al País Basc sense que s’hagi consolidat –l’exemplar més proper de llop ibèric es va detectar al Maestrat.

A Catalunya hi ha avui presents i identificats quatre llops mascles italoalpins. Tenint en compte que en dues dècades només s’han detectat exemplars mascles –esporàdicament es va detectar una femella el 2008 i una altra al Pirineu francès però no s’hi han establert–, es considera que haurien marxat de la seva llopada al massís Central francès i haurien anat arribant als Pirineus.

Expansió arreu d’Europa

Els experts recorden que l’expansió territorial dels llops s’ha anat produint les darreres dècades en diversos països europeus d’on també s’havien extingit com Alemanya, Bèlgica o Dinamarca.

Avui el llop és una espècie protegida des que el 4 de febrer l’Estat el va incloure en la llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i el 20 de setembre el govern català el va incloure en el catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.

Va ser l’any 2000 quan es va trobar el primer rastre d’un llop a la serra del Cadí-Moixeró. Des de finals dels 90 alguna ramaderia havia estat atacada i s’atribuïa inicialment a gossos salvatges, però no se’n va detectar cap. “Ningú s’imaginava que pogués ser un llop”, explica Gabriel Lampreave, l’agent rural que coordina el seguiment dels llops a Catalunya. Les mostres es van guardar en un calaix i el 2003, amb un nou atac a bestiar, es va analitzar genèticament la femta d’un exemplar al servei veterinari de genètica molecular de la UAB, on tenien coneixement avançat en gossos. Es va confirmar que la femta era de llop i, un cop analitzades les restes del 2000 i el 2002, la confirmació va ser plena. Va ser el 2004 quan l’aleshores conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va anunciar públicament que el llop havia tornat a Catalunya, on havia estat exterminat un segle abans.

Del Cadí a l’Albera

Amb deteccions esporàdiques al Port del Comte, només se seguirà el rastre al Cadí fins al 2006 però, un any abans, es detecta un altre exemplar al Ripollès, un mascle que habita al Vallespir però als hiverns travessa cap al vessant sud i que ha envellit al nostre país perquè avui encara se li fa seguiment. El 2010 es troba al Cadí el cadàver d’un llop mort de vell amb tretze anys i desapareix qualsevol rastre a la serra. Al Port del Comte, però, s’identifica un nou llop el 2017, sense relació amb els del Cadí i present avui a la serra.

Després d’uns atacs a ovelles a Castellterçol, es detecta un llop al Moianès del 2010 al 2011 però se li perd el rastre, fins que el 2021 un altre exemplar diferent és identificat a la comarca, on encara és present avui. A l’Alta Ribagorça-Val d’Aran hi ha el quart llop present a Catalunya. Captat per una càmera al Parc Nacional d’Aigüestortes, se l’ha fotografiat i detectat novament el 2021 i enguany. No es considera encara un exemplar present al país el llop fotografiat aquest 21 de setembre a l’Albera perquè caldrà confirmar si hi era de pas o no.

Exemplars de pas

De fet, n’hi ha dos més detectats a la Cerdanya el 2010-2012 i a Alins (Pallars Sobirà) el 2021 que tenen el seu hàbitat a l’altra banda de la frontera, a la zona del Carlit i a l’Arieja.

Lampreave explica que s’ha produït una arribada d’exemplars que fa pensar en un “procés lògic i previ a la colonització” que s’ha produït en altres llocs d’Europa. Fins ara ha estat “un degoteig que no avança” però, recentment, s’ha constatat que al massís Central francès el llop s’ha començat a reproduir. “Quan es consolidi és probable que hi hagi un increment del flux d’exemplars cap aquí.” Aquest ja especialista en el seguiment dels rastres de l’espècie explica que el llop no s’expandeix “fent salts sinó com una taca d’oli”, i també assenyala que no es té prou coneixement per establir postulats.

Previsions incertes

La lògica diu que a les zones reproductores “els joves han de marxar de la llopada i buscar-se la vida”, però Lampreave recorda que l’exemplar del Cadí es va detectar durant sis anys i que va acabar morint de vell. A més, també explica que un llop seqüenciat genèticament al Pirineu francès ha estat identificat posteriorment als Alps, on hauria retornat. Hi ha un “procés d’arribada” amb algun llop nou els darrers anys, però “costa molt de poder validar” la presència continuada” perquè calen “observacions recurrents”, conclou Lampreave.

Risc de conflicte

Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, sosté que cal estar preparats davant el “molt alt grau de probabilitat que el tinguem en els propers anys”. El repte, diu, serà explicar les conseqüències bones i dolentes que tindrà i plantejar els “mecanismes de protecció per als sectors afectats” de ramaders i pagesos perquè, admet, “els atacs a bestiar seran molt probables” i s’hauran de minimitzar amb mesures de gestió. Els ramaders, temorosos que sigui l’estocada final per al negoci, no volen ni sentir a parlar de l’establiment permanent del llop.

LES XIFRES

4
llops mascles
s’han establert al Port del Comte, Ripollès, Moianès i Alta Ribagorça, segons deteccions anuals.

LES FRASES

3
més
han estat detectats: dos esporàdicament a la Cerdanya i al Pallars Sobirà. El de l’Albera cal saber si és de pas.
El problema gran que té l’Estat no és la protecció del llop, sinó la desaparició del ramader
Joan Guitart
CoorD. Terr. de comarques de muntanya d’unió de pagesos
El llop no s’expandeix fent salts sinó com una taca d’oli. És probable un increment del flux
Gabriel Lampreave
agent rural coordinador del seguiment del llop a catalunya

Neix Grup Llop Catalunya

Fa dos dimarts al barceloní barri de Sants es presentava el Grup Llop Catalunya, una plataforma de conservacionistes, ecologistes i animalistes –Ecologistes en Acció, Greenpeace, Depana, Libera, Adda, WWF, Signatus, Llobu i Galanthus– que s’ofereix a la Generalitat per ajudar a una arribada del llop que sigui compatible amb la ramaderia extensiva a les zones de muntanya. Sergi García, de Galanthus, admet que el llop “pot ser més intrusiu que l’os” perquè ataca el bestiar en grup i a Astúries, per exemple, “té molt més impacte social” que l’os. Aquest conservacionista explica que l’espècie cria a prop de punts d’aigua i durant molts mesos les cries estan vinculades al lloc on han estat parides. La parella requereix un lloc molt tranquil de juny a novembre per criar els cadells. Aquest requeriment és un dels elements que fan dubtar els experts sobre la viabilitat que el llop es reprodueixi en determinats espais. Vilahur recorda que Catalunya (també les serralades de muntanya) és un país molt antropitzat. A més de buscar llocs recòndits per trobar la tranquil·litat en la cria, els llops en grup requereixen molt espai, “un hàbitat molt gran”. Grup Llop Catalunya es presenta com una entitat per ajudar que l’establiment probable “sigui al més harmònic possible” tot garantint la convivència amb la població. Defensa la presència del llop com a “espècie bàsica per al funcionament dels ecosistemes” i el gran repte, admeten, és convèncer el sector ramader. “Serà difícil però volem parlar-hi”, explica Jaume, d’Ecologistes en Acció. Han tingut el primer contacte amb l’Escola de Pastors i posen d’exemple experiències prèvies en altres punts de l’Estat com la campanya Vivir con lobos. El rol del llop en la cadena tròfica no pot ser substituït per l’humà, sostenen, perquè el seu paper de depredador permet prevenir malalties com la pesta porcina del senglar. “Rebutgem la caça com a eina ordinària de control de la fauna”, conclouen des de l’entitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
pròxim orient

Ja són més de 8.300 els morts per la catàstrofe sísmica

ankara

La Generalitat assumeix aquest mes la gestió d’alertes a mòbils per emergències

barcelona

El món respon a la crisi

Beirut

A tocar de la normalitat

Barcelona

La unitat d’arrítmies del Trueta ha atès més de 4.500 pacients en cinc anys

GIRONA
MARIA JOSEP CABAÑAS
FARMACÈUTICA

“Fem fàrmacs per a nens en gominoles”

Barcelona

Els cicles d’infantil inclouran educació afectiva i sexual

Barcelona

Figueres completa la flota de maquinària per a la neteja viària

FIGUERES

“Ma mare és aquí sota i no ve ningú”

beirut