Concentració a la prefectura de Perpinyà per defensar el català en els plens municipals

Un centenar de persones s’ha concentrat aquest dilluns al vespre a la prefectura de Perpinyà per donar suport als quatre alcaldes que seran jutjats per permetre l’ús del català en els plens municipals. Segons informa l’agència ACN, la mobilització ha estat convocada pel Col·lectiu 2 d’Abril Casal de Perpinyà, Òmnium Catalunya Nord i l’Aplec.

D’aquesta manera, els portaveus d’aquestes entitats han defensat l’ús de la llengua a l’espai públic i la llibertat de poder parlar en català en qualsevol de les esferes. En la concentració els alcaldes d’Elna i Portvendres han assegurat que estan disposat a recórrer a la justícia europea si la francesa no els dona la raó. Els quatre batlles seran jutjats aquest dimarts pel Tribunal Administratiu de Montpeller, on també es farà una concentració.

Darrera la pancarta Fem viure el català, un centenar de persones s'ha concentrat aquest dilluns al vespre davant de la prefectura de Perpinyà. El motiu de la mobilització era donar suport als batlles d'Elna, Portvendres, Els Banys i Tarerac pel judici que tenen aquest dimarts al matí després que aquests permetessin l'ús del català en els plens municipals. 

Diverses entitats culturals i promotores del català a la Catalunya Nord han protestat en favor de la mesura i han defensat l'ús del català a les esferes públiques. La presidenta d'Òmnium Culturals a la Catalunya Nord ha felicitat als quatre batlles per la valentia i confia en què aviat "el català serà una llengua cooficial" a la república francesa. Per aconseguir-ho, el teixit social ha coincidit en què cal promoure la llengua entre els joves i també en les esferes públiques, com ara les administracions.

El batlle d'Elna, Nicolas Garcia, ha assegurat que el cas és "greu" però cal assumir els riscos perquè el català "passi de ser la llengua dels avis a la llengua dels nets". El batlle de Portvendres, Grégory Marty, es plantejava "com explicar als infants" que els representants municipals no poden parlar en català, mentre que l'estat francès ha acordat impulsar la llengua catalana a les escoles en els propers deu anys.

De fet, Garcia creu que la situació és "esquizofrènica" perquè fa poques setmanes es va signar l'acord per obrir una oficina que s'encarregui d'impulsar la llengua en els espais públics, mentre que aquest dimarts els quatre alcaldes que permeten parlar en català en els plenaris hauran de comparèixer davant del Tribunal Administratiu de Montpeller. 

En aquest sentit, des del teixit associatiu han recordat que el sindicat que promociona el català a la Catalunya Nord va impulsar una reforma en 130 municipis per permetre que es pogués parlar en català. Malgrat tot, només una vintena d'ells ho han acabat fent després de rebre diverses pressions per part de la prefectura del govern francès. 

Tot i així, el batlle d'Elna creu que el procés judicial servirà perquè altres regions franceses amb llengües regionals impulsin reformes normatives similars. Entre tots aquests casos confia que es pugui "fer pressió" perquè s'acabi trobant l'encaix constitucional. De fet, Garcia ha recordat que si bé hi ha un article constitucional on defineix el francès com a llengua oficial, també n'hi ha un altre en què es demana fomentar aquestes llengües regionals. 

En la concentració hi han participat residents de diferents parts dels països catalans, tot i que majoritàriament eren veïns de la Catalunya del Nord. Una d'elles és la Maria Àngels, qui ha defensat que la gent pugui "parlar en català amb normalitat" al carrer, a l'escola i allà a on cregui oportú. Per altra banda, en Martí resideix a Perpinyà de forma temporal tot i que és originari de València.

En el seu cas ha decidit participar en la concentració perquè com a catalanoparlant li preocupa que "no es permeti parlar en la meva llengua als batlles" de diversos municipis de la Catalunya del Nord. Per això considera que es tracta d'un assumpte que engloba tots els catalanoparlants. 

Els batlles d'Elna i Portvendres han assegurat aquest dilluns que van al judici amb l'objectiu de "convèncer al jutge" que és legal parlar en català, ja que en les actes també es tradueixen les intervencions en francès. De tota manera, Garcia i Marty estan preparats per anar fins als tribunals europeus perquè els donin la raó. Asseguren que el govern francès "vulnera els drets lingüístics" impedint que els regidors parlin en català i estan convençuts que la justícia els acabarà donant la raó.