Societat

Més de cinquanta mil execucions en acabar la guerra

Les dades encara avui no són definitives. Es calcula que almenys cinquanta mil persones van ser executades per raons polítiques a l'Estat espanyol només en la primera dècada posterior al final de la Guerra Civil, segons nombrosos estudis. D'aquestes, unes quatre mil van ser afusellades a Catalunya. I fins al final de la dictadura, el nombre d'execucions es comptabilitza en més de cent cinquanta mil en el conjunt de l'Estat. Però aquestes xifres encara ara no es poden donar com a bones, en gran part perquè el mateix règim franquista es va preocupar d'amagar i de silenciar les víctimes bel bàndol republicà. I un alt percentatge de desapareguts no consta en cap registre. A aquestes execucions, també caldria sumar-hi totes aquelles morts (de fam o malalties) que es van produir a les presons com a conseqüència de les pèssimes condicions en les quals havien de sobreviure els presos. “A la presó Model de València van arribar a concentrar-se 15.000 presoners en alguns mesos del 1939 i 1940, malgrat que la capacitat prevista d'aquest recinte construït el 1907 era per a 528 persones”, segons l'historiador Julian Casanova. Una saturació que va comportar la creació de camps de concentració. A final del 1939, es calcula que hi havia a les presons franquistes més de dos-cents setanta mil reclusos. I el 1950 encara se'n comptabilitzaven més de trenta mil.

Eren els afectats per la llei de responsabilitats polítiques, que el govern de Franco va promulgar el 9 de febrer del 1939, segons la qual no solament aquells que haguessin col·laborat amb el govern de la República o haguessin participat directament en lluites armades podien ser condemnats, sinó també aquells que suposadament haguessin mostrat una “passivitat greu”. La norma marcava “la necessitat de reconstrucció espiritual i material de la pàtria” i buscava “liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió”. La llei permetia imposar diverses condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes penes de presó i treballs forçats (d'entre 10 a 30 anys), amb inhabilitacions i prohibicions civils diverses. Aquesta llei va ser una les eines legals establertes pel franquisme per exercir la repressió política contra el bàndol vençut. La seva aplicació va concloure amb la promulgació de les lleis d'amnistia del 1969, després de 30 anys de plena vigència. Tot i amb això, les inhabilitacions i prohibicions fixades per aquella llei van continuar vigents contra tots els líders de l'exili republicà espanyol fins a la mort de Franco, el 1975.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Un musical de l’alumnat de l’escola Àgora al Teatre Municipal de Girona

girona
GIRONA

La UdG premia onze treballs de recerca d’alumnes de batxillerat

GIRONA

La Copa Amèrica accelera l’arribada dels Mossos al Port

Barcelona

La proposta de zonificació escolar s’enllestirà el juliol

Terrassa

Detingut un noi de 18 anys per intent d’homicidi per una baralla del març a La Rasa

Terrassa
canvi climàtic

L’Índia tanca les escoles de diversos estats per una onada de calor extrema

barcelona

Llum verd als tràmits per ampliar la comissaria dels Mossos de Sant Martí

Barcelona

El Taulí estrena una unitat d’Urgències de curta estada

Sabadell
medi ambient

Posen xarxes al sobreeixidor de la riera d’Argentona per frenar residus a mar

Mataró