Qüestió de (mal)gust

Des de fa uns tres anys poc dalt o baix i amb motiu del miserable estrenyiment que afecta la caixa de cabdals del municipi, s'han manifestat a Silla algunes veus ben intencionades suggerint la reducció de les despeses en les nostres festes majors. Les del Crist, si voleu dir-ho així. Les retallades, tant de moda en aquests temps, han afectat tots els serveis municipals, fins i tot els de primera necessitat. Per tant, també les tisores han hagut d'arribar a les festes, com no podia ser d'altra manera, i, quasi la totalitat dels actes festius han vist reduït el seu pressupost en diversos graus. Però, ves per on, segons cantava La Trinca, hi ha algun regne que es veu que no és d'aquest món. Els dies de bous, vuit jornades consagrades de caló a caló al culte al jònec i, de pas, a la beguda local, la cassalla i el mitget, es mantenen irreductibles i amb tot els seu esplendor.

¿Per què el govern local, que porta l'etiqueta del Partit Popular, i, per tant, és tan procliu a escanyar els serveis públics, es mostra inflexible en aquest cas i manté intocable la despesa que ocasiona la festa de la banya? Són vuit dies consecutius amb exhibicions de bòvids a l'hora de dinar i berenar, i també després de sopar, alternant els escenaris que van dels carrers de la població a la plaça desmuntable. No entraré en els inconvenients que això puga ocasionar al conjunt de la població. Al capdavall, deixar solts els instints primitius del personal durant uns dies a l'any pot ser entès com una mena de teràpia col·lectiva que contribueix a alliberar-nos de mals majors. Per altra banda, no sé quin és el cost monetari d'aquesta mena de folgança, però, no és difícil d'endevinar que, si reduïren la mostra a la meitat, segur que ens estalviaríem un bon feix de bitllets, que bona falta fan. No val a dir que ho subvenciona la Diputació de València, perquè això, al menys a mi, em fa pujar la mosqueta al nas. Els diners de la Diputació també són de tots i malament si ens els gastem en festes i saraus. El govern de la província té la missió (i no en té cap d'altra, que jo sàpia) d'ajudar els pobles al manteniment dels serveis públics necessaris. Per tant, a no ser que la festa tinga unes connotacions peculiars en quant a continguts culturals que permeten incloure-la en el paquet de serveis imprescindibles, dic jo que hauria de ser objecte d'una prudent reducció.

El nostre alcalde Serafí és un bon aficionat a aquest tipus de manifestació festiva. Segur que ell és procliu a mantenir-la i protegir-la. És natural que vulga acontentar la seua parròquia. En conseqüència, també haurà de suportar la crítica d'aquells que no pensen com ell. Però, el problema té unes arrels més fondes i és més complicat de resoldre.

Fa uns dies, en un fòrum organitzat al web del PSPV, de Silla, el seu secretari general, Vicent Zaragozà Alberola, va demanar opinió al veïnat sobre aquesta qüestió. Una de les veus que hi intervingueren en contra de la reducció dels dies de bous va argumentar que més diners costava el conservatori municipal de música i, total, va afegir tan tranquil, la majoria dels alumnes eren xiquets forasters. A part de que la meitat de l'afirmació és incerta (els alumnes són majoritàriament xiquets del poble), comparar una institució com el nostre conservatori de música amb els bous al carrer, és, si més no, una mostra d'imprudència ocasionada per una lamentable ignorància, i una carència absoluta de sensibilitat per la cultura més selecta.

La plaça de bous desmuntable, emplaçada cada any entre l'Ajuntament i l'Església, els dos monuments més representatius de la nostra ciutat, és un autèntica pandocada, és a dir, una caguerada ben gran, amb perdó, en especial la que fan bous i vaques, segons el Diccionari Normatiu Valencià. Comparar els centenars de xiquets i xiquetes que s'esforcen en aprendre a tocar un instrument musical amb una multitud abretolada rebolcant-se en la disbauxa és, senzillament, una mostra de mal gust.