Els vallesans perden 500 euros de renda disponible en un any de crisi
La pèrdua de poder adquisitiu repeteix entre 2011 i 2012 els descensos dels anys precedents
La capacitat de despesa i estalvi de les famílies vallesanes va reduir-se en 500 euros l’any 2012 respecte a un any abans.
La cruesa de la segona gran sacsejada de la crisi (que va coincidir amb un increment d’impostos com la renda o l’IVA, retallades socials i l’acceleració de la devaluació salarial) va influir en els ingressos de tots els residents al país, que va quedar en una renda familiar per habitant un 2,3% inferior a la d’un any abans. A la comarca, aquesta sacsejada va ser encara més intensa, amb un descens del 2,7%. Les dades, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, són les últimes disponibles per analitzar l’evolució de la renda disponible.
Les xifres (referides als diners disponibles pels habitants una vegada cobertes les responsabilitats fiscals, i sumades les prestacions socials de les administracions) assenyalen que cada vallesà tenia en disposició de gastar o estalviar 16.400 euros anuals l’any 2012. Són 500 euros menys que un any abans i 200 euros menys que la resta de catalans. El diferencial amb la mitjana catalana s’ha anat incrementant en els anys de crisi. De fet, un any abans, la renda disponible mitjana només estava 100 euros per sota de la catalana.
Tot i estar per sota de la mitjana catalana, el Vallès Oriental figurava el 2012 entre les comarques amb més renda disponible per habitant. La classificació, la liderava el Barcelonèsclarament per sobre de la mitjana, seguit del Baix Empordà, el Vallès Occidental i el Ripollès. Tret d’aquestes comarques, totes estan per sota de la mitjana, amb el Vallès Oriental al capdavant, juntament amb el Baix Penedès.
Segons les dades de l’Idescat, els residents al Vallès Oriental obtenen la major part de les respectives rendes de la remuneració com a assalariats (és un 59,5% del total de renda disponible a la comarca). En segon lloc se situen les rendes obtingudes per beneficis empresarials o professionals o lloguers d’immobles. En últim lloc, s’obtenen rendes via prestacions socials, en particular subsidis de desocupació.
DE L’AMETLLA A CANOVELLES
L’Ametlla es manté com el municipi amb la renda familiar disponible per habitant més alta de la comarca, clarament per sobre de la mitjana catalana (11 punts percentuals) i encara més de la comarcal (gairebé 12 punts). La renda disponible al municipi havia baixat un 2,7% com la mitjana comarcal, però els residents mantenien uns fons per al consum o l’estalvi de 18.600 euros. En segon lloc se situa, per primer cop, la Roca del Vallès, que juntament amb Vilanova (l’únic on es va incrementar la renda disponible el 2012), la Garriga, Cardedeu, Bigues, Caldes, Sant Fost i Sant Antoni de Vilamajor superen la mitjana catalana en renda.
A la cua de la classificació comarcal se situa Canovelles, superat per Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni i la Llagosta. Les posicions més endarrerides acostumen a associar-se a les poblacions en les quals el pes dels ingressos per prestacions socials (com els subsidis d’atur o les pensions) és més elevat. Les prestacions socials són la segona font d’ingressos familiars a municipis com Canovelles, la Llagosta, Granollers, Mollet, Montornès i Sant Celoni.
