Societat

maresme

Llavaneres reivindica el cardenal Vives i Tutó

Commemora aquest any el centenari de la seva mort amb l'objectiu d'exportar el llegat del seu veí més il·lustre

Mà dreta dels papes Lleó XII i Pius X va ser un ferm defensor de l'església catalana

Lla­va­ne­res cele­brarà amb gran solem­ni­tat aquest any el cen­te­nari de la mort del seu fill més il·lus­tre: el car­de­nal Josep de Calas­sanç Vives i Tutó amb l'objec­tiu de donar a conèixer la figura de qui va ser mà dreta dels papes Lleó XII i Pius X. Durant la pre­sen­tació del pro­grama d'actes fet aquest matí, l'alcalde de Lla­va­ne­res, Ber­nat Grau­pera (CiU), ha inci­dit en la neces­si­tat de rei­vin­di­car una figura com­pro­mesa no només amb les seves cre­en­ces sinó amb el seu país. En aquest sen­tit, Grau­pera ha recor­dat que gràcies a la inter­venció de Vives i Tutó, un dels homes més influ­ents a la Roma papal de finals del segle XIX, es van atu­rar ini­ci­a­ti­ves cen­tra­lis­tes de l'Estat con­tra Cata­lu­nya. Entre les més cone­gu­des des­taca la defen­sada pel minis­tre Álvaro de Figue­roa, més cone­gut com a Conde de Roma­no­nes, d'impo­sar el cate­cisme en cas­tellà a Cata­lu­nya o la de l'intent d'apar­tar el bisbe Josep Tor­res i Bages envi­ant-lo a Bur­gos.

L'arxi­ver dels caput­xins de Cata­lu­nya i biògraf del car­de­nal Vives, el fran­ciscà Valentí Serra de Man­resa ha lloat tant l'acti­vi­tat pas­to­ral del car­de­nal “va ser un home amb una gran capa­ci­tat de tre­ball” com la ves­sant literària que el va dur a escriure un cen­te­nar d'obres. Aquests dos aspec­tes com d'altres seran deba­tuts i expli­cats àmpli­a­ment en la tren­tena d'actes que es pre­ve­uen al llarg d'aquest any. Els actes com­bi­na­ran, tal i com ha comen­tat un dels impul­sors de l'Any Vives i Tutó, Josep Devesa, aspec­tes més de difusió i reco­nei­xe­ment del per­so­natge amb acti­vi­tats més lúdiques. En el pri­mer del casos des­ta­quen les con­ferències a càrrec del mateix fra Valentí Serra i la cele­bració eucarística del 7 de setem­bre a càrrec de l car­de­nal-arque­bisbe de Bar­ce­lona. Lluís Martínez Sis­tach i en el segon, un con­cert extra­or­di­nari al Palau de la Música el 10 de novem­bre i l'encesa de 4.000 espel­mes al vol­tant del monu­ment a Vives i Tutó que hi ha a Lla­va­ne­res el 6 de setem­bre, vigília de la seva mort.

La com­me­mo­ració de l'Any Vives i Tutó també es farà exten­siva a altres pobla­ci­ons vin­cu­la­des al per­so­natge com Mataró, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Mon­talt o Igua­lada. Final­ment, per donar-li un toc gas­tronòmic a la cele­bració, la comissió orga­nit­za­dora de la cele­bració ha pre­sen­tat dos pro­duc­tes nous amb el segell del car­de­nal: un licor i unes gale­tes que aju­da­ran a sufra­gar les des­pe­ses de les acti­vi­tats.

Un retorn a casa complicat

Llavaneres va trigar sis anys a aconseguir que les despulles del cardenal Vives i Tutó descansessin en la parròquia del municipi que el va veure néixer. Malgrat que l'interès per recuperar les restes de l'i·lustre caputxí es remunta als anys vuitanta, va ser el 2004, quan es complien 150 anys del seu naixement, quan una representació llavanerenca va marxar a buscar-les a Monte Porzio Catone, on havia mort l'any 1913. A la cripta, però, s'hi van trobar cinc taüts i cap d'ells amb el nom de Vives i Tutó. No seria fins al 2008 quan amb motiu de la presentació de la biografia del cardenal, el mateix fra Valentí Serra va tornar a Monte Porzio Catone i hi va descobrir en un espai amagat de la cripta el taüt amb les despulles de Vives i Tutó. El 2010 es va fer el trasllat a Llavaneres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.