DOP Mongeta del Ganxet Vallès - Maresme. fruits de la terra

El fesol amb més ganxo

La mongeta o fesol del ganxet va obtenir la DOP el mes de maig passat i representa una victòria del conreu més artesanal i minoritari. Amb una producció de tan sols 250 tones anuals, repartides en quatre comarques, aquest producte s'ha fet un lloc d'honor a les taules

El fesol o mon­geta del gan­xet –el nom depèn d'on es conreï– ha estat ano­me­nat pel mediàtic cui­ner Isma Pra­dos «el Rolls-Royce de la mon­geta». Té una forma apla­nada, simi­lar a la d'un ronyó, amb un gan­xet en un dels extrems que és carac­terístic i li dóna nom. De grandària mit­jana, té un gust cremós, suau i per­sis­tent, i amb una pell poc per­cep­ti­ble i lleu­ge­ra­ment rugosa. La història d'aquest lle­gum per arri­bar a ser reco­ne­gut ha estat llarga i com­plexa, però amb resul­tats satis­fac­to­ris. Va començar el 1992, quan els pro­duc­tors del Vallès i el Maresme es van interes­sar per poten­ciar nous pro­duc­tes en el mer­cat. Van tras­lla­dar la petició a l'equip de millora vege­tal per a carac­terísti­ques orga­nolèpti­ques (EMVCO) de la UPC i aquest va ini­ciar el pro­jecte fent un repàs de totes les vari­e­tats pos­si­bles de la zona. La con­clusió va ser clara: la mon­geta del gan­xet. L'ESAB va començar un llarg recor­re­gut per dis­po­sar de mate­rial con­tro­lat que satisfés els requi­sits d'una deno­mi­nació d'ori­gen pro­te­gida (DOP). I ho va acon­se­guir.

I d'on prové un lle­gum tan curiós? Segons els experts, els besa­vis d'aquesta mon­geta cal bus­car-los a l'Amèrica Cen­tral, però en el dia d'avui es des­co­neix encara com es van pro­duir els can­vis que van aca­bar donant-li la forma actual. Pro­ba­ble­ment va arri­bar a Cata­lu­nya per la zona del Maresme i dins la bossa d'algun indi­ano delerós de demos­trar als seus com­pa­tri­o­tes la nova menja. D'allà es va expan­dir cap a l'inte­rior. El cre­ua­ment amb altres espècies de mon­ge­tes cata­la­nes, jun­ta­ment amb la plan­tació en ter­renys amb carac­terísti­ques diver­ses, va aca­bar pro­duint una mon­geta dife­rent. Es tracta, però, d'un lle­gum que mai no s'ha con­reat en grans exten­si­ons, sinó de forma fami­liar i reduïda, sovint per a con­sum par­ti­cu­lar dels matei­xos page­sos. Tot i això, en la dar­rera dècada i amb un resul­tat entu­si­asta, diver­sos muni­ci­pis valle­sans i mares­mencs han revi­fat amb un seguit d'acti­vi­tats gas­tronòmiques el redes­co­bri­ment de la mon­geta del gan­xet; per exem­ple Cal­des d'Estrac i Mal­grat de Mar. Amb la com­pli­ci­tat dels res­tau­ra­dors, que també han vist en les excel·lències del pro­ducte una nova font d'ingres­sos, els muni­ci­pis estan en vies de con­so­li­dar un turisme de plat i for­qui­lla. En una època en què la deses­ta­ci­o­na­lit­zació i l'espe­ci­a­lit­zació en les des­ti­na­ci­ons de vacan­ces són a l'ordre del dia, pro­pos­tes com la de les jor­na­des de la mon­geta del gan­xet són prou sabo­ro­ses per apos­tar-hi de ferm.

Productors
Al voltant de 150
Localització
Tots els municipis del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, així com el nord i part del centre del Maresme i Blanes, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva i Hostalric
Producció anual
250 tones
On es pot trobar
www.mongetadelganxet.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.