Troben tallada una branca del Pi de les Tres Branques
L'arbre centenari, símbol dels Països Catalans, ahir al matí va aparèixer mutilat
Els Mossos han obert una investigació per trobar l'autor d'aquest acte vandàlic
“Segurament és una bretolada, però sentimentalment fa molt mal.” Amb aquestes paraules Adrià Solé, alcalde de Castellar del Riu, definia l'acte vandàlic que ahir va rebre l'arbre més famós del seu municipi, el Pi de les Tres Branques, símbol dels Països Catalans. Una de les branques va ser tallada durant la nit o la matinada de dimarts amb una motoserra. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís cap a les vuit del matí per una trucada al 112 i, a partir de llavors, es va iniciar una investigació que continua oberta i de la qual no s'han donat més detalls. Tot faria pensar, però, que es tracta d'una acció intencionada, tot i que ningú n'ha reivindicat l'autoria.
La bretolada, que ahir a la tarda ja va ser denunciada formalment als Mossos pel mateix alcalde, devia tenir lloc, segons aquest últim, entre la nit i primera hora de la matinada, ja que el Pi de les Tres Branques es troba en una zona on molta gent va a caminar i a córrer, “i ahir al vespre ningú havia vist res estrany”. Un cop l'alcalde i els regidors es van haver assabentat dels fets, a primera hora del matí, es van personar al pla de Campllong, on hi ha el pi. La branca tallada, d'uns 15 metres de llargada, estava al costat de l'arbre obstaculitzant la carretera, i també hi havia brancam escampat.
La branca es va poder recollir de manera gairebé íntegra i cap al migdia va ser traslladada, amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra, amb un camió fins a una nau industrial de Berga, on quedarà guardada uns dies. La intenció, segons Solé, és mirar d'empeltar la branca al pi (assecat amb el pas dels anys i, des de fa més d'un segle, ja mort), “perquè almenys el símbol es mantingui i continuï dret”.
No és la primera vegada
L'alcalde de Castellar del Riu, dolgut per aquest succés, atribueix aquest tipus d'actes vandàlics a la crispació que pot generar el moment polític actual. De fet, aquesta no és la primera vegada que es fa un atac contra aquest arbre monumental. L'estiu de l'any passat, uns dies abans del tradicional Aplec del Pi de les Tres Branques que es fa cada tercer diumenge de juliol, ja va aparèixer al pi centenari una bandera espanyola penjada al costat d'una de catalana, a més d'una bandera del neofeixista Movimiento Social Republicano, el qual va reivindicar l'acció.
Les xarxes socials ahir es van fer ressò de la reacció de particulars i entitats com ara l'ANC Berga, que condemnava el “greu atemptat” contra el pi. El portaveu del govern, Francesc Homs, va demanar “respecte per tots els símbols” i el PSC a la Catalunya central va emetre un comunicat on definia l'acció com una mostra de “covardia i menyspreu als sentiments de molts catalans i catalanes”.
LA DATA
LA XIFRA
LA FRASE
Tot un símbol del catalanisme
L'últim vers del poema Lo pi de les tres banques, que Jacint Verdaguer va escriure el 1888, defineix el pi com “l'arbre sagrat de la pàtria”. Mossèn Cinto en aquella llarga peça poètica imaginava un rei Jaume I que, als peus de l'arbre, somiava ser rei d'Aragó, del Principat de Catalunya, de València i de Mallorca. Convertit en símbol de la unitat política dels Països Catalans, el Pi de les Tres Branques l'any 1901 va ser cedit pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista.
Aquest pi roig de 25 metres d'altura, mort el 1913 i declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 1987, ha servit de reclam per celebrar cada any, des d'aquella primera diada nacionalista del 25 de setembre del 1904, el tradicional Aplec del Pi de les Tres Branques. La festa que es fa al voltant d'aquest arbre congrega entre dues mil i tres mil persones procedents de tot Catalunya i, lluny de perdre afluència, “darrerament, amb tot el procés sobiranista, encara va agafant més força”, diu l'alcalde de Castellar del Riu.
Fins al 1924, cada any es va repetir la diada nacionalista al Pi de les Tres Branques, però la Guerra Civil Espanyola i la posterior dictadura franquista en van impedir la celebració. No va ser fins a l'any 1980 que es va tornar a convocar, i va reunir 3.000 persones. Des de llavors ha ajuntat i enfrontat militants de diversos partits, com ara el PSAN, ERC, Estat Català, Unitat Nacional Catalana, Catalunya Lliure... Arran dels aldarulls del 1996, la diada va agafar un caràcter diferent, molt més lúdic i festiu.
