Més lluny de trobar la sortida
Càritas alerta que les víctimes de la crisi necessitaran molt de temps per recuperar-se del patiment emocional
Puja el nombre d'atesos, sobretot famílies amb fills petits
Lluny de cap símptoma que hi hagi algun mínim indici de recuperació econòmica entre les famílies, Càritas Diocesana de Barcelona ha atès aquest any 24.000 persones amb problemes de diners, però també amb una vulnerable salut física i emocional. Sumades a les 150.000 persones ateses per les Càritas parroquials, fan un total de 174.000, un 5% més que l'any passat. Més enllà de la contundència dels números, el director de l'entitat, Salvador Busquets , va subratllar ahir que “la pobresa és més profunda, perquè els problemes de les persones són més greus i amb més patiment emocional”. Com a conseqüència, són persones que requereixen més atenció i també necessitaran més temps per recuperar-se i sortir de la precarietat i l'empobriment.
“No sé com està l'economia, ni si millora o no, però les conseqüències negatives sobre les famílies continuen i s'agreugen”, va denunciar el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en la presentació del balanç de l'acció social de l'arxidiòcesi (que comprèn Barcelona, l'Hospitalet, Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i la comarca del Maresme fins a Mataró).
Un bany de realitat que arriba cada final d'any quan no només Càritas, sinó moltes altres entitats de trinxera –les que estan a peu de carrer–, avaluen la feina d'un any. La fotografia de Càritas continua fent advertències que cada dia hi ha més persones a la cuneta de la societat i l'alerta es continua situant en les dificultats materials i emocionals que viuen les famílies amb fills: més de la meitat de les llars ateses aquest 2014 tenen fills menors, això són més de 2.600 llars. O, per dir-ho més clarament, un de cada tres usuaris de Càritas a Barcelona (6.700) són menors de 18 anys.
Menys immigrants
En els últims balanços anuals, l'entitat de l'Església havia destacat que la pobresa és “cada cop més crònica, extensa, intensa i profunda ” i ahir hi va afegir “més autòctona”. El 49% dels atesos són nascuts a l'Estat, mentre que l'any 2009 només eren el 27%. Baixa sobretot el nombre de persones de l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud, perquè moltes retornen als seus països d'origen. Pel que fa a la cronificació, queda clara si es veu que el 61% dels usuaris ja havien rebut ajuda en anys anteriors, un percentatge que el 2009 era del 45%.
Apartat rere apartat, el balanç de Càritas posa en dubte les declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que només fa quatre dies deia que “la crisi és història”. Un balanç que alhora pinta un futur negre en qüestions com les conseqüències que tindrà aquesta precarietat quotidiana en el futur dels infants. Viure en una llar on els pares no tenen feina, on sovint han exhaurit les prestacions socials i on no es poden cobrir les necessitats bàsiques repercuteix en la salut física i emocional dels infants. La responsable de programes i serveis, Mercè Darnell, va subratllar que, a banda de les ajudes econòmiques, s'ha hagut de triplicar el suport psicològic i educatiu als infants. “Els nens són una esponja, veuen plors i patiment. No entenen el que passa, però sí que noten que les coses no van bé”, es va lamentar.
Vist el panorama, Càritas reclama a l'administració la priorització de les polítiques socials amb apostes com ara la garantia d'uns ingressos mínims per a les famílies amb fills, la unificació i simplificació de les prestacions socials i l'augment del parc d'habitatges de lloguer social i del nombre d'ajudes al lloguer. Darnell també va demanar que es reforci la xarxa d'atenció en salut mental infantil i juvenil. En el terreny de la infància, es considera necessari crear més guarderies públiques i millorar les beques menjador, així com establir sistemes perquè els alumnes sense recursos puguin accedir amb normalitat a les activitats de suport i d'oci extraescolar.
Pobresa energètica
Càritas de Barcelona ha destinat aquest any 4,1 milions d'euros en ajudes directes per a necessitats bàsiques d'alimentació, habitatge, subministrament de llum i gas i medicaments. Entre les necessitats que es multipliquen, hi ha l'anomenada pobresa energètica. L'entitat constata que, amb l'augment de tarifes de llum i gas, les famílies no poden assumir aquesta despesa. És per això que l'any 2012 es van dedicar uns 15.000 euros a ajudes per cobrir aquests subministraments, mentre que aquest any s'han superat els 85.000.
Un 74% de les persones ateses estan a l'atur i un 12%, tot i treballar, no tenen recursos per cobrir les necessitats bàsiques. Busquets, però, va subratllar “el toc d'alerta” que significa el fet que s'hagi doblat el nombre de pensionistes que han de recórrer a l'entitat i que ja representen el 4% del total d'atesos.