La fiscalia descarta demanar la reobertura del cas del 4-F

La fiscalia de Barcelona va descartar ahir demanar la reobertura del denominat cas 4-F, com se li havia plantejat arran de l'emissió televisiva del documental Ciutat morta . La pel·lícula vindica la innocència dels cinc condemnats pels fets del febrer del 2006 en el desallotjament de l'antic Palau Alòs de Barcelona, en què un agent de la Guàrdia Urbana va quedar tetraplègic. La tesi del film és que tots cinc, entre els quals una noia que es va suïcidar, a més de ser torturats, van ser sentenciats només basant-se en el fals testimoni de diversos agents.

El portaveu de la fiscalia va considerar ahir que “un documental no és cap prova jurídica” que avali la presentació d'un recurs de revisió, l'única opció possible per reobrir un cas ja jutjat i amb sentència ferma. La pel·lícula acredita que la primera versió policial, que deia que l'agent havia rebut l'impacte d'un test llançat des de l'edifici, va ser canviada per una altra segons la qual el va ferir una pedra llançada a peu de carrer. El primer relat hauria exonerat automàticament com a mínim tres dels condemnats, detinguts al lloc i en el moment dels fets al carrer, no dins la casa. El film també explica que dos agents que van testificar contra els acusats van acabar sent condemnats per tortures i fals testimoni en un altre afer.

La fiscalia entén, però, que no n'hi ha prou per revisar el cas, tot i que afegeix que, si rebés “qualsevol prova” que permetés desestimar la culpabilitat d'algun dels condemnats “o la implicació d'un tercer”, enviaria un informe a la fiscalia del Tribunal Suprem perquè valorés posar, llavors sí, un recurs de revisió. Sembla una referència a l'afirmació que es fa en el film que hi ha un testimoni que es manté en l'anonimat i que sap qui va ser el veritable autor de l'agressió al policia. També el conseller de Justícia, Germà Gordó, tot i admetre no haver vist la pel·lícula, entén que amb la condemna als agents en un altre cas no n'hi ha prou per reobrir el del 4-F, i que caldrien proves noves, informa Europa Press.

L'anunci de la fiscalia va deixar en no res el de l'Ajuntament, que hores abans havia difós l'enviament al ministeri públic d' un escrit per informar-lo de l'emissió per si trobava oportú fer alguna cosa. El consistori ha anat modulant la seva posició: diumenge l'alcalde, Xavier Trias, va dir que no havia vist la pel·lícula, i va considerar-la “parcial”. Ahir, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el tinent d'alcalde Joaquim Forn ja va dir que el consistori estaria disposat a demanar la reobertura del cas si hi hagués proves noves, i una estona després, en roda de premsa, va anunciar l'escrit a la fiscalia i es va comprometre a revisar l'actuació de la Guàrdia Urbana en l'afer. Iniciatives, va dir, acordades amb tots els grups municipals. El tinent d'alcalde va demanar als autors del documental que, si tenen un testimoni nou, vagin a la fiscalia, que, segons un dels directors, Xavier Artigues, té constància “des de fa un any” de la seva existència i també de la condemna dels urbans. El recurs de revisió, en tot cas, no cal que el presenti el ministeri públic: pot fer-ho qualsevol part implicada.

També ahir el Síndic de Greuges va obrir una investigació, i l'exalcalde Jordi Hereu, regidor de Seguretat en el moment dels fets, va exhibir en un comunicat “la plena convicció d'haver actuat amb total correcció”, i va considerar “oportú” reobrir el cas si hi ha “noves dades rellevants”.

L'interès polític s'ha despertat només arran de la repercussió de l'emissió de dissabte, rècord d'audiència al canal 33. El film s'havia projectat per primer cop fa un any i mig a l'antic Palau del Cinema, tancat i que va ser ocupat per l'ocasió. El març passat va guanyar el premi al millor documental en el festival de Màlaga, es va estrenar comercialment a l'octubre i des de llavors està disponible a la xarxa. El que explica, a més, ja ho havia publicat prèviament el setmanari Directa.