Unes 50.000 persones clamen contra el pla hidrològic de l'Ebre a Amposta
La capital del Montsià acull la manifestació més massiva de la història de les Terres de l'Ebre
Amposta ha viscut aquest diumenge la manifestació més massiva de les Terres de l'Ebre contra la política hidrològica del govern espanyol. Segons ha confirmat l'Ajuntament, unes 50.000 persones han inundat els carrers de la capital del Montsià per mostrar el seu rebuig al pla hidrològic de la Conca de l'Ebre. La convocatòria de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha atret una riuada de ciutadans del territori així com nombrosos manifestants provinents d'arreu de Catalunya –convocats també per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i entitats socials i ecologistes– o de l'Aragó. El moviment social contra el transvasament ha demanat a la Comissió Europea la retirada de la llei aprovada pel govern espanyol del PP en funcions. En aquesta línia, la PDE ha reclamat també al Govern i les institucions catalanes que es mantinguin fermes en el suport a aquesta lluita.
La d'Amposta d'aquest diumenge, superant fins i tot les previsions més optimistes, és la primera d'un seguit de mobilitzacions que la PDE convocarà durant els pròxims mesos per intentar tombar el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat el passat 8 de gener. Amb la vista posada a l'avaluació que les institucions europees han de fer de la llei espanyola aquesta primavera –aquest dilluns, una delegació del Comitè de Peticions del Parlament Europeu visita el Delta per estudiar in situ els efectes que pot tenir el Pla–, l'augment del grau de mobilització al carrer vol fer arribar el seu eco ben lluny, fins els mateixos despatxos de Brussel·les. L'objectiu és que l'executiu comunitari intervingui decididament i sense interferències estatals, en contra del que, avisen, pot acabar suposant la mort ecològica, social i econòmica del tram final del riu i el delta de l'Ebre.
“Us demanarem un altre esforç, no a Brussel·les, de moment, per seguir reivindicant a la Comissió Europea que intervingui directament, que modifiqui aquest pla, que salvi el Delta de l'Ebre i que ens deixi una altra oportunitat per viure amb tranquil·litat. I no ens rendirem, ni ens cansarem. Som un riu de gent, un riu de vida i som la gent de les Terres de l'Ebre que volem seguir vivint al nostre territori sense estar patint per polítiques que van en contra del nostre futur”, ha clamat el portaveu del moviment antitransvasament, Manolo Tomàs, en els parlaments finals de l'acte.
Una llei, segons ha subratllat, que està “sota sospita”, que s'ha fet “d'esquena” a la societat ebrenca, les normatives europees, els criteris científics i “el sentit comú”. En aquest sentit, Tomàs no ha perdut l'oportunitat de contextualitzar els projectes de regadius i embassaments a la part alta de la conca que inclou al Pla Hidrològic dins de la política d'obres hidràuliques empresa pel mateix govern del PP sota la lupa de la justícia. Ha recordat que els mateixos valedors polítics de la llei aprovada per l'executiu espanyol en funcions –tant l'actual ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, com el seu antecessor, l'eurodiputat Miguel Arias Cañete– es troben ara en l'ull de l'huracà per una dinàmica de “tripijocs i suborns” dins la qual “ha entrat Acuamed”, la societat estatal que planifica i executa aquestes actuacions a la conca de l'Ebre i a bona part de l'Estat. “Destruir el que és de tots perquè quatre se n'aprofitin”, ha subratllat.
Demanen “fermesa” al Govern
Per tombar de forma efectiva el Pla, tant a Brussel·les com a l'Estat espanyol, el moviment antitransvasament vol mantenir plenament activa la nova aliança forjada amb el Govern –aquest dilluns al matí, una delegació de la PDE viatja a Barcelona per entrevistar-se amb el president, Carles Puigdemont– i amb una àmplia majoria de l'arc parlamentari català. A excepció feta del PP i C's, representants del Govern i dels partits al Parlament s'han deixat veure en la protesta. “Encoratgem el nostre Govern a continuar defensant el cabal ambiental per al tram final del riu i a defensar-ho amb fermesa fins al final”, assegurava el manifest final que ha llegit la catedràtica de Periodisme de la UAB, Amparo Moreno, esperonant la ciutadania a mantenir la “perseverança” i “determinació” en la lluita per evitar l'aplicació del Pla.
Això ha motivat que reivindicacions estratègiques de fons, com les que qüestionen les 150.000 hectàrees de regadiu per part de la Generalitat dins del Pla de Conca, passin momentàniament a un segon pla davant la necessitat d'aconseguir prioritàriament un cabal ambiental suficient per al tram final del riu. “No estem en contra que la gent regui: estem en contra de que la gent especuli amb l'aigua del riu, que és molt diferent. Volem pagesia de veritat, arrelada al territori, no volem especuladors, la màfia de l'aigua”, ha remarcat sobre aquest aspecte la portaveu de la PDE, Susanna Abella.
Però més enllà de la novetat que suposa veure el Govern immers de ple en una manifestació contra el transvasament de l'Ebre –després d'anys i anys de tensions i dissensions amb el moviment social–, la manifestació d'Amposta d'aquest diumenge ha permès visualitzar, de forma especialment clara, que la societat catalana en general ha fet plenament seva, com una qüestió de país, la lluita de les Terres de l'Ebre pel riu, el Delta i la seva supervivència. Un suport que ha arribat de la mà de milers de persones que s'han desplaçat a Amposta des d'arreu de la geografia catalana i que, units als ebrencs –així com manifestants vinguts de l'Aragó i la seva zona pirinenca–, han contribuït a desbordar totes les previsions, amb una veritable marea blava de 50.000 persones, segons els càlculs de l'Ajuntament.
“Lliçó de país”
Ha estat una “lliçó de país”, en paraules del portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. “El delta de l'Ebre està en greu perill i és una part de Catalunya. I la resposta de Catalunya la tenim aquí i arribarà on calgui”, ha assegurat. “A partir d'avui el nord i el sud estan més a prop”, ha clamat des de l'escenari Panisello, conscient que la mobilització ha atret milers de persones de fora de les Terres de l'Ebre, d'arreu de la geografia catalana, així com també, en menor mesura, de l'Aragó i la zona del Pirineu.
“Lo riu també és nostre, és part del país i ara és moment de moure'ns. Només el podem salvar si arribem a ser un país”, explicava en Miquel, que ha vingut amb la seva família des de Berga. Famílies, grups d'amics i colles han brandat estelades i han mostrat samarretes i pancartes reivindicatives enmig d'un ambient festiu. “Catalunya som tots i hem de ser-hi tots”, explicava en Josep Maria Merino, de la Palma de Cervelló, sostenint una estelada gegant. Igualment, en Joan, de Llorenç del Penedès, s'ha mostrat confiat que el pla hidrològic de la Conca de l'Ebre no tirarà endavant. “Saben que el procés per la independència és imparable i han de fer mal com puguin, però nosaltres farem una pinya com en un bon castell”, ha etzibat.
Els ampostins i els ebrencs han sortit en massa al carrer. “Ni una gota més!”, exclamava la Rosalia, equipada amb la simbòlica samarreta blava amb el nus antitransavasament. Una altra ampostina, l'Anna, alertava que el delta ja està en risc pel canvi climàtic i ha avisat que, si les polítiques del govern espanyol tiren endavant, “acabaran amb nosaltres”. A més, ha tingut paraules d'agraïment per tots els participants a la manifestació: “Estem molt contents perquè ha vingut molta gent de fora i s'agraeix molt. Moltes gràcies!”, ha expressat.