el magatzem del castor
La plataforma del Sénia vol que se segellen els pous
El moviment social reclama a l'Estat un calendari de desmantellament de les instal·lacions marítimes i terrestres del Castor
Critiquen els elevats costos de manteniment del magatzem
El pròxim mes d'agost farà deu anys que la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia va començar la batalla contra el magatzem de gas submarí, el Castor. Tot i que el moviment social va alertar des del principi del risc sísmic que implicava la injecció de gas a l'antic pou petrolier, el projecte va tirar endavant fins a l'onada de terratrèmols produïda la tardor del 2013 mentre Escal UGS duia a terme la prova de càrrega del magatzem. “Tots els estudis coincideixen que els sismes van ser conseqüència de la injecció de gas, però el que ens sorprèn és que els americans exculpen la concessionària perquè no podia saber que la seua activitat provocaria terratrèmols”, va manifestar ahir el portaveu de la plataforma del Sénia, Evelio Monfort, amb relació a l'estudi del MIT i Harvard fet públic la setmana passada.
La plataforma del Sénia valora positivament que l'Estat hagi decidit no reobrir el Castor, però considera una “maniobra dilatòria” que no es desmantellen les instal·lacions. En aquest sentit, el moviment social reclama a l'Estat que segellen de manera immediata els pous que comuniquen la plataforma marina amb l'estructura geològica subterrània. “El ministre d'Energia ha fet la comparació amb un globus i diu que no es pot injectar ni extreure gas, però li recordem que el gas matalàs no s'ha d'extreure”, va dir Monfort. De fet, la crisi sísmica es va originar per la injecció d'uns 100 milions de metres cúbics de gas, poc més d'un 5% de la capacitat total del magatzem, un gas que desplaça l'aigua i el petroli residual entre les roques i que no estava previst recuperar en acabar l'explotació.
I una vegada els pous segellats, la plataforma del Sénia insisteix que es desmantellen les instal·lacions marines i terrestres. “No hi ha cap decret de desmantellament del Castor; com sabem que no s'ho replantejaran?”, va preguntar-se la també portaveu de la plataforma, Cristina Reverter. En aquest sentit, els opositors al Castor recorden que els costos de manteniment de la planta hibernada són de 15 milions d'euros, poc més del que costa un magatzem en funcionament. És per això que indiquen la possibilitat que el manteniment de la planta sigui una “compensació” a Enagás per assumir la hibernació i l'operació per pagar la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal.
LA FRASE
LA XIFRA
Enterrament definitiu del Castor
La plataforma del Sénia ha començat a preparar una acció reivindicativa, una performance en què reclamaran l'enterrament definitiu del Castor. “Ja vam fer un enterrament del Castor, però esperem que aquesta vegada sigui la definitiva”, va manifestar Monfort. A més, juntament amb l'Observatori del Deute en la Globalització, el 17 de juny organitzaran a Barcelona un judici popular al Castor. “Tothom que vulgui podrà fer de testimoni i explicar l'afectació del Castor”, va dir un altre portaveu de la plataforma, Joan Ferrando.
A més del desmantellament del Castor, la plataforma reclama indemnitzacions als propietaris de les finques afectades i un informe jurídic sobre l'estat de les instal·lacions. L'objectiu del moviment social és provar que el Castor mai ha estat operatiu, per la qual cosa no li correspon cap indemnització. També s'adreçaran a Europa i el Tribunal de Comptes.
