Perdrem el tren?

La C-15 (l'eix diagonal) entrarà ben aviat en funcionament; sembla que es concreta la data del 2 de desembre per als fastos inaugurals. Magnífica notícia. La següent opció estratègica que s'havia plantejat el Penedès en matèria de mobilitat pública era el tren orbital; ara sembla que està en qüestió pel que hem pogut llegir. En moments en què la situació econòmica és força galdosa, i més aviat minsa la disponibilitat de les arques de les administracions, se situa la possible construcció d'aquesta via ferroviària en la consecució del pacte fiscal entre Catalunya i l'Estat.

Voldríem que això fos simplement un enunciat electoral i els recursos per al tren orbital no haguessin d'esperar a un acord, que segons quin sigui el resultat electoral de diumenge s'alentirà en el temps, sinó que fos una aposta clara i decidida de les autoritats públiques i, per què no, també dels sectors empresarials del nostre territori, com una opció molt clara d'unir directament i per un ferrocarril una de les regions (digui's segona corona metropolitana, digui's arc metropolità, o territoris amb història) més dinàmiques, no sols de Catalunya, sinó de la regió euromediterrània.

La història de les batalles i les dèries pel ferrocarril al nostre territori són llargues i gairebé sempre acaben en fracàs; la més il·lustrativa és la ruïna dels promotors del ferrocarril Barcelona-Vilanova-Valls. Des de la voluntat de construir ferrocarrils entre Sant Sadurní i Igualada o des d'aquesta població fins a Martorell fins al mític traçat Vilanova i la Geltrú-Calaf per endinsar-se després cap al cor de la Catalunya central. Només per aquests antecedents la construcció de la via orbital hauria de ser una prioritat de país.

Més enllà de les rodalies que, amb Déu i ajuda, van millorant en temps, freqüències i seguretat, i més enllà del trossejament que fa del territori el pas del TAV i del futur corredor mediterrani, necessaris sens dubte, ens cal un ferrocarril que doni noves oportunitats de comunicació i que ens permeti trencar –aquest ho fa de veritat– la criticada radialitat que també es reprodueix aquí amb la necessitat de passar per Barcelona per anar a Granollers o a Terrassa directament.

L'eix en el seu inici no va aixecar unanimitats i ja està fet, el tren orbital sí que tenia l'aquiescència de tothom i està als llimbs. Vet aquí la paradoxa.