El govern reforçarà la inversió al Parc Natural de la Garrotxa

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va comprometre’s ahir a recuperar de manera gradual els nivells d’inversió que el govern destinava al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) abans de la crisi. L’afirmació la va fer al cim del volcà de Santa Margarida, de Santa Pau, on, acompanyat d’autoritats locals i comarcals, així com de representants de la Diputació –entre ells, el seu president, Pere Vila– i del seu departament, es va presentar públicament la recent adquisició del cràter del volcà.

Aquest espai, catalogat de reserva natural, és un dels indrets més visitats del parc garrotxí. Es calcula que hi passen unes 50.000 persones cada any. La Diputació i la Generalitat han adquirit les 12 hectàrees del cràter i la rodalia (incloent-hi una casa) que eren de titularitat privada per 1,16 milions d’euros. Calvet també va fer públic que la gestió d’aquest nou espai públic protegit s’ha cedit al PNZVG.

Primeres accions

Fins ara ja eren de titularitat pública 17 hectàrees més de la muntanya. Amb la suma de l’última adquisició, més del 19% de la reserva natural del volcà és pública. La resta de la muntanya és propietat de 16 titulars privats. El director del parc, Xavier Puig, va assenyalar que, un cop tancada aquesta operació, estan a mans públiques les tres zones més rellevants de l’espai protegit: Santa Margarida, el volcà Croscat i la Fageda d’en Jordà.

Xavier Puig va avançar les primeres accions que s’executaran a curt termini a la finca adquirida: es millorarà l’estat del camí que baixa al cràter –està molt deteriorat per les pluges–, es farà una estassada per recuperar els prats i es reordenaran els accessos. A la finca adquirida hi ha l’ermita dedicada a la santa que dona nom a la muntanya. Com que és propietat del Bisbat, no està previst fer-hi cap intervenció. Sí que es vol condicionar la casa de dalt com a mirador, tot i que és una idea per portar a la pràctica més endavant.

En l’acte es va fer esment de la complexitat de les negociacions per comprar la finca. En aquest sentit, Calvet va recordar de manera especial la feina feta per Josep Rull quan aquest estava al capdavant de Territori i Sostenibilitat.

La cinglera

D’altra banda, el conseller va confirmar el compromís del govern amb la preservació i condicionament de la cinglera basàltica de Castellfollit, en una reunió que va fer ahir al migdia amb l’alcalde i altres representants municipals. La trobada va servir principalment per actualitzar les dades obtingudes en les feines de neteja (pagades per la Diputació) i en el seguiment de l’estat de les parets (a càrrec del Servei Cartogràfic de Catalunya), que estan parcialment malmeses, una circumstància que afavoreix els despreniments. També es va plantejar la possibilitat que en el pla d’intervenció integral de la cinglera s’hi impliquin altres departaments, com ara Turisme o Cultura.

Calvet va remarcar a la premsa l’existència de la comissió de seguiment amb un pla de treball a mitjà i llarg termini i el fet que els primers resultats del control de les parets ja estaran disponibles a finals d’any. L’anàlisi es continuarà fent fins al 2021 i els quatre anys següents s’executaran les intervencions que calguin, segons els resultats de l’estudi previ. Com a mínim fins al 2030 s’hi continuarà treballant, va avançar el conseller. “Independentment que si s’ha d’actuar en un moment concret es farà”, hi va afegir.

De moment no hi ha uns recursos econòmics específics per desplegar el pla (es calcula que costarà al voltant d’1,5 milions d’euros), sinó que les despeses de l’estudi actual es cobriran amb els pressupostos del Servei Cartogràfic i, si es dona la circumstància d’haver de fer una despesa d’urgència, es recorrerà als pressupostos de la Generalitat destinats a situacions excepcionals. “No és tan important que hi hagi unes partides amb noms i cognoms com el compromís del treball constant de l’Institut Cartogràfic”, va assenyalar el conseller. En qualsevol cas –va deixar clar Calvet– no es pot deixar que l’Ajuntament de Castellfollit s’hagi de fer càrrec en solitari del condicionament i manteniment de la cinglera –incloent-hi les neteges regulars– perquè, d’una banda, és un poble petit i, de l’altra, es tracta d’un patrimoni no només del municipi i de la comarca sinó de tot Catalunya.

L’alcalde, Miquel Reverter, es va mostrar satisfet pel compromís del nou titular de Territori i Sostenibilitat. “Sabem que és un compromís ferm”, va assegurar.