La primera variant d’Olot

L’any 1927, després d’una llarga tramitació i feixugues negociacions polítiques, es van començar a obrir a Olot els carrers que ara coneixem com Onze de Setembre, plaça Palau i Escultor Llimona, és a dir, el tram que dona continuïtat al carrer Nou des de la cantonada del Valls Nous fins a l’inici de l’avinguda de Girona. Fins aleshores, el carrer Nou naixia, com ara, a la plaça Clarà, però quedava estroncat en topar amb la part de la vila vella més propera al Fluvià, de carrers estrets, de mal passar. Per tant, els carros i cotxes que venien de les carreteres de Sant Joan de les Abadesses o de Santa Coloma de Farners en direcció a Besalú, i a l’inrevés, havien de creuar el mig d’Olot pel carrer de Sant Rafel, el carrer Major i el Carme. Amb aquelles obres van desaparèixer els carrers de Sant Maurici, Major de la Vila Vella i de la Santa Creu i la placeta de Sant Franc, però Olot es va dotar de la seva primera variant.

De com era la zona abans del 1927 en va deixar constància un fotògraf aficionat, Antoni Fortet Pascual, comptable de la Cooperació Fabril (una gran empresa tèxtil desapareguda als anys noranta del segle passat), nascut a Olot i format a Foix (Occitània). Les fotos les va realitzar amb tota seguretat per encàrrec de l’Ajuntament, però no s’ha trobat cap document oficial que ho constati. En el format paper, les imatges les va conservar la ciutat en un àlbum que forma part de l’arxiu d’imatges de la Biblioteca Marià Vayreda, mentre que els negatius (30 negatius d’acetat en blanc i negre de 6x6 cm) van romandre en mans de la família i van ser recuperats per l’Arxiu Comarcal fa tot just quinze anys. A partir d’aquest fons, el fotògraf i tècnic de l’arxiu Quim Roca Mallarach va seleccionar 12 imatges per fer-ne la versió actual, tot buscant els espais comuns. El resultat és L’Enllaç de carreteres d’Olot. Dos reportatges fotogràfics 1926/2009, una exposició molt il·lustrativa de l’evolució urbanística i arquitectònica d’aquella part de la ciutat en clau “com era abans i com és ara”, que es pot veure fins al 26 de novembre a la sala d’actes de l’arxiu. De complement, el visitant hi troba un plànol que ajuda a localitzar les imatges. “Les 12 escollides són les úniques en què hi ha espais que es poden comparar amb l’actualitat”, explica Roca, en opinió del qual Fortet, tot i ser aficionat, va fer unes instantànies de bona qualitat, tractant molt bé aspectes a vegades complicats de resoldre com són les perspectives i els punts de fuga. De totes maneres, l’autor de les imatges del 1926 tenia cert renom, com ho demostra el fet que va publicar els àlbums fotogràfics Els bells indrets de la comarca olotina. Vores de riu (1926), que va ser el primer lliurament d’uns fascicles que no van tenir continuïtat, i Olot: estudis fotogràfics (1927), amb prop de 60 fotogravats. El segon va ser l’obsequi que l’Ajuntament va donar al rei Alfons XIII quan va visitar Olot precisament l’octubre del 1927.

Amb motiu de l’exposició, el 23 d’aquest mes oferirà una xerrada a la sala d’actes de l’arxiu l’exalcalde d’Olot Pere Macias, enginyer de camins, canals i ports i exconseller de Política Territorial i Obres Públiques.