Històries del petroli
Els veïns de Riudaura amb negoci al poble en veuen en perill la continuïtat si s'acaba fent fracturació hidràulica i degradant l'entorn
Dos treballadors de l'explotació del 1964 afirmen que al subsòl només hi ha gas i poc
Mantenir intacte l'entorn natural de Riudaura no és només una qüestió de qualitat de vida i de salut. Degradar aquest entorn amb l'activitat gasística, a alguns veïns els comporta haver de tancar les portes dels seus negocis. És el cas d'Enriqueta Planadecursach (65 anys). La seva família té una explotació agrària amb vaques de carn de producció ecològica i conills. “Si fa poc has inseminat les conilles, per exemple, el trànsit de moltes persones o de vehicles de prop de la granja t'ho pot espatllar tot. Ens afecta molt fins al punt que haurem de tancar”, sentencia.
També és el cas de Marc August Muntanyà (27 anys), que té una explotació d'oví i està muntant una formatgeria. “Els meus animals viuen en un entorn immillorable. Tot allò que posa en risc la qualitat ambiental posa en risc l'activitat econòmica que genera”, diu.
Marisa Lamich (45 anys) i Emili Solé (53 anys) han posat en marxa al Bover un club esportiu que ofereix activitats de lleure a l'aire lliure com tir amb arc, Pint Ball, minigolf, etc. L'Emili explica que la plataforma des d'on es fa l'escalfament del tir amb arc és la que tanca un dels pous que es van obrir a final dels anys 60 del segle passat. “Estem nerviosos i inquiets, perquè no sabem gaire res. L'empresa diu que només necessita molta aigua i, pel que sabem, també molta sorra, productes químics...”, explica Solé. “Si, entra una màquina a casa, ens atura tota l'activitat”, hi afegeix.
Treballar al petroli
Lluís Planadecursach i Isidre Casalprim són dos veïns que van treballar per Ceipsa i Cepesa que van buscar petroli fa cinquanta anys al municipi. El primer, eixamplant la pista d'accés a un dels pous. El segon, només tenia 15 anys i va fer-hi l'aprenentatge de mecànica muntant la valvuleria i fent tasques de manteniment.
Tots dos coincideixen que només s'hi va trobar gas, i en bosses petites. “Vaig tafanejar al laboratori i mai no es va parlar de petroli”, diu Casalprim. “Quan estaven a punt d'arribar a una de més grossa, ens van avisar per ser-hi i preparar les mesures antiincendi. Van punxar i va sortir un sortidor gegant de fang, gas, gas en forma líquida, roques i fragments de la barrejada gelatinosa d'oli i ciments amb què es lubricava la barrina”, explica. La flama de la torre va cremar cap a tres anys després d'abandonar les instal·lacions. Casalprim en conserva un petit pot amb gas liquat.
“Ara ho veig més perillós, perquè els sistemes han canviat molt. Fa por, el fracking, és un inconvenient gran per la vida de les persones”, es lamenta Planadecursach. El seu col·lega al petroli diu que va trobar curiós l'estudi geològic, que registrava en una mena de pel·lícula les ones recollides per elèctrodes repartits per la zona, provocades per petites explosions –feien forats i hi col·locaven explosius–.
