Què passa a l'Empordà?

Considero que enmig del debat obert sobre les obres de la C-31, atribuir al conseller Nadal una manca de sensibilitat en la protecció del territori empordanès és absolutament injust. A Joaquim Nadal se li poden criticar òbviament aspectes de la seva gestió, però mai atribuir-li una acció de destrucció del paisatge empordanès quan ha estat el conseller, al capdavant del DPTOP, que més ha fet per la defensa i protecció del paisatge com a factor identitari de l'Empordà i actiu econòmic.

El conseller Nadal impulsa l'aprovació del pla director de l'Empordà, que promou un creixement racional, ordenat, sostenible, equilibrat i harmònic. Un pla que considera el 92,9% de la superfície total de l'Empordà com a sòl no urbanitzable i el 80,6% com a sòl no urbanitzable de protecció especial. Un pla que fa impossibles els creixements mancats de continuïtat amb les trames preexistents. No oblidem que el territori no el «trinxen» les infraestructures, el territori l'han «trinxat» les urbanitzacions disperses i escampades arbitràriament i desagregades dels nuclis.

D'altra banda, les prescripcions del pla director de l'Empordà no són pas un fet aïllat, sinó que tenen coherència amb les actuacions que el DPTOP ha impulsat a l'Empordà per tal de reordenar i protegir el territori. Així cal recordar les actuacions que varen permetre protegir 9.541,21 hectàrees de sòl a primera línia de costa de les comarques gironines; els 15 sectors de sòl urbanitzable delimitat desclassificats o amb els aprofitaments reduïts a primera línia de costa a l'Empordà, entre els quals hi ha Coma Morisca (Portbou) i Cap Ras (Llançà). El total d'hectàrees preservades de sòl urbanitzable delimitat ha estat del 62,6% (de manera que les 153,1 ha que s'haurien pogut desenvolupar han quedat reduïdes a 57,2). Altres actuacions destacades: pla director Serra de Rodes, compra de Torre Mornau, compra i enderrocament de Fluvià Nàutic, reducció de l'àmbit del polígon industrial de Roses per tal de garantir l'existència del corredor entre la serra de Rodes i els aiguamolls...

Amb un balanç així es pot qüestionar la sensibilitat del conseller envers el paisatge empordanès agafant com a referència únicament les obres a la C-31? Sincerament crec que no. A més a més, considero que el pitjor moment per jutjar una obra és quan s'està fent. Coincideixo plenament amb el conseller quan afirma que les infraestructures han de ser una incrustació i no poden ser una emergència en el paisatge. El temps, com sempre, donarà i traurà raons. Segurament passarà el mateix que amb la variant de Sant Daniel; criticada en el moment de les obres pel seu impacte i avui plenament integrada en el territori, i a la qual l'única crítica que es pot fer és que ha quedat petita. I precisament, petita quedarà la carretera que uneix el Baix i l'Alt Empordà, mentre que des de la Bisbal d'Empordà fins a Girona serà una carretera desdoblada.

Les infraestructures de comunicació són un dels factors clau de desenvolupament econòmic del territori. Un model o altre té efectes induïts en el futur social i econòmic de les comarques gironines. Per aquest motiu no comparteixo amb el conseller Nadal la seva concepció radial del territori. Dit en altres paraules, fer de Girona el quilòmetre zero en l'àmbit de les comunicacions, com demostren fets com ara l'eix transversal ferroviari, proposta emblemàtica del PSC en infraestructures en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003, amb el traçat Lleida-Vic-Olot-Figueres; s'acaba convertint després de passar pel DPTOP, en el traçat Lleida-Vic-Girona. O com no considerar dins les seves prioritats el desdoblament Besalú-Figueres, mentre prioritza el desdoblament Besalú-Banyoles. Decisions, aquestes, que mai han merescut cap resposta de la societat civil empordanesa, malgrat els seus efectes territorials.

Què passa a l'Empordà? A l'Empordà ens trobem amb una societat civil sense ambició i amb poca visió de futur, perquè en lloc de preparar-se per als canvis que comportaran les noves infraestructures, hi viu d'esquenes, amb una gran indiferència, o s'hi oposa. Una actitud que en aquestes darreres dècades ha situat l'Empordà en una posició més perifèrica i ha contribuït al reforçament del centralisme gironí.

La tendència a l'escepticisme i l'individualisme d'un sector de la societat empordanesa és un dels efectes dels canvis socials i econòmics que es produeixen a la segona meitat del segle XX, sobretot a partir del boom turístic dels anys seixanta. Tot plegat és una conseqüència del model de desenvolupament econòmic que ha experimentat l'Empordà al llarg dels darrers 50 anys. La creixent terciarització de l'economia empordanesa, derivada del turisme i de la situació fronterera, dóna lloc a una estructura econòmica poc emprenedora i refractària a la innovació; per tant, conservadora, on els beneficis s'han invertit en el sector immobiliari per obtenir nous guanys ràpids i fàcils. Un model econòmic que relega la indústria a posicions cada vegada més secundàries i amb una pèrdua de pes específic en la vida social i econòmica empordanesa.