Rius de sal documentats

Rius de Sal. Una visió històrica de la sali­nit­zació dels rius Llo­bre­gat i Car­de­ner durant el segle XX és un lli­bre escrit per San­ti­ago Goros­tiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Llo­ret que aporta docu­men­tació històrica i inèdita sobre els orígens d'aquest con­flicte medi­am­bi­en­tal. El lli­bre aporta docu­ments que vin­cu­len la sali­ni­tat dels rius amb les empre­ses mine­res del Bages i situa els orígens del con­flicte als anys trenta. De fet, es té constància que l'any 1926 ja hi ha una pri­mera denúncia i que durant la dècada del 1930 aquesta qüestió és àmpli­a­ment trac­tada per la premsa. Honey-Rosés ha rela­tat a l'agència ACN, que en aque­lla època les empre­ses “van reconèixer que con­tribuïen a la sali­nit­zació de l'aigua pota­ble”.

El lli­bre, edi­tat per Edi­to­rial Llo­bre­gat-Cen­tre d'Estu­dis Comar­cals del Baix Llo­bre­gat, recull infor­mació de 17 arxius dife­rents d'arreu de l'Estat, entre els quals hi ha l'Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya, l'Arxiu Gene­ral d'Aigües de Bar­ce­lona i l'Arxiu Gene­ral de l'Admi­nis­tració. L'obra pre­senta docu­men­tació inèdita sobre els orígens de la sali­nit­zació dels rius Llo­bre­gat i Car­de­ner “com a resul­tat de l'acti­vi­tat minera a la comarca del Bages”. L'estudi des­vet­lla que la pri­mera denúncia con­tra les mines data de l'any 1926 i que al llarg dels anys trenta el con­flicte ser àmpli­a­ment trac­tat per la premsa de l'època amb acu­dits als dia­ris, repor­tat­ges i notícies, entre d'altres. Segons Honey-Rosés, els docu­ments reve­len que aquesta era una pro­blemàtica “molt impor­tant” durant la dècada del 1930 i ha rela­tat que “la Gene­ra­li­tat va fer molta feina per aten­dre aquesta pro­blemàtica durant els seus ini­cis”. De fet, l'autor ha expli­cat que l'impacte del con­flicte medi­am­bi­en­tal va ser molt fort a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, ja que “es tenia por de per­dre l'aigua pota­ble perquè en aque­lla època no hi havia manera de treure la sal de l'aigua”. La Gene­ra­li­tat repu­bli­cana va apro­var una llei de sali­ni­tat (1933) des­ti­nada a con­tro­lar la sali­ni­tat dels rius deri­vada de l'explo­tació de les mines de potassa del Bages. Durant la Segona República es va esta­blir un sis­tema de moni­to­rit­zació de la sali­ni­tat als rius Llo­bre­gat i Car­de­ner i també es va redac­tar el pri­mer pro­jecte de canal col·lec­tor de sal­mor­res per por­tar fins al mar les aigües sali­nit­za­des. Al lli­bre es docu­menta el procés d'ela­bo­ració d'aquest pro­jecte, tot i que les obres no van arri­bar a començar. Honey-Rosés ha afe­git que “no va ser fins als anys vui­tanta que, final­ment, es van aten­dre algu­nes de les peti­ci­ons i es va mate­ri­a­lit­zar la cons­trucció del col·lec­tor de sal­mor­res”.

Honey-Rosés ha deta­llat que als anys trenta les empre­ses mine­res “van reconèixer que con­tribuïen a la sali­nit­zació de l'aigua pota­ble” i, a més, “es té constància docu­men­tal que durant l'època de la Guerra Civil espa­nyola, quan l'acti­vi­tat de la mine­ria queda atu­rada, es redu­eix con­si­de­ra­ble­ment la sali­ni­tat dels rius”. D'altra banda, l'autor també ha expli­cat que hi va haver col·labo­ració entre les empre­ses i les admi­nis­tra­ci­ons “per bus­car solu­ci­ons al pro­blema” i, fins i tot, “es va crear una comissió finançada entre les empre­ses mine­res, la Gene­ra­li­tat i Aigües de Bar­ce­lona”.