Creatius que fan parides

Un savi enginyer, un inventor, un metge, un biòleg, un fuster manyà, un escriptor i el seu editor, un fabricant d'aliments, un dissenyador de roba. Són creadors. De vegades necessiten campanyes de publicitat, a l'èxit de la qual supediten l'acollida del seu producte. Si el seu gènere és realment bo, genuí i insubstituïble, n'hi ha prou amb el boca- orella.

Hi ha mercaderies que ho necessiten per trobar mercat. Per això es busquen publicistes. Creatius, es fan dir! Ja se n'ha de ser de pretensiós! Els anunciats, els creadors dels productes que es necessiten vendre, no les tenen pas aquestes ínfules. Potser perquè els preocupa vendre, cosa difícil, fins i tot en temps de vaques grasses.

No es limiten a anunciar el producte i prou: usos i preu. Hi afegeixen paraliteratura, parafilosofia, parafernàlia i música. Això sí: s'escarrassen a posar-hi una música enganxifosa. A vegades només tenen això i, a vegades, ni això: quan sents la cançó, fas zàping. Alguns anuncis em fan vergonya, especialment els radiofònics amb veus repel·lents i poc creïbles.

Alguns anuncis ni els entenc. I a vegades no entenc com el fabricant es deixa entabanar per algunes parides que, més que ganes de comprar, et fan girar cap a la competència. De tant en tant surt algun gag genial i cada dia hi ha més publicitat encoberta, que ja és simptomàtic del fracàs dels anuncis directes. La publicitat no és suggestiva ni el millor de la tele. Dir que és el més interessant és de poca volada.