Tota la saviesa

Fa uns vint anys que María Muñoz balla Bach als esce­na­ris a par­tir d’El clave ben tem­pe­rat, de manera que l’espec­ta­cle ha anat evo­lu­ci­o­nant amb les mudan­ces del seu cos i del seu pen­sa­ment. Amb On Gold­berg Vari­a­ti­ons/Vari­a­ti­ons, la balla­rina com­par­teix el goig de ballar Bach amb Pep Ramis, l’altra mei­tat fona­men­tal de Mal­pelo, i amb altres balla­rins rela­ci­o­nats amb la com­pa­nyia, com ara Fede­rica Por­te­llo, que també ha repre­sen­tat i així fet seva la core­o­gra­fia de Muñoz con­ce­buda per a Bach. El resul­tat és un espec­ta­cle mera­vellós a par­tir de la inter­pre­tació amb vari­a­ci­ons pròpies que el pia­nista Dan Tep­fer ha fet de les Vari­a­ci­ons Gold­berg, que va repre­sen­tar-se diven­dres a El Canal, en la pri­mera jor­nada de Tem­po­rada Alta, davant d’un públic que, al final, sem­blava voler mani­fes­tar un agraïment a la com­pa­nyia pel que van veure i pel que recor­da­ven.

Tota la savi­esa escènica de Mal­pelo, amb la sedi­men­tació i depu­ració de diver­sos ele­ments que han con­fi­gu­rat el seu món cre­a­tiu, sem­bla con­fluir a On Gold­berg Vari­a­ti­ons/Vari­a­ti­ons: les refle­xi­ons sobre allò que poden expres­sar els cos­sos pel que fa a l’acos­ta­ment i la sepa­ració entre els humans, la pro­xi­mi­tat res­pecte de les bèsties, el sen­ti­ment mera­ve­llat davant de la bellesa del món i el dolor davant de tan­tes llet­jors, l’humor i la lleu­ge­resa que con­vi­uen amb la gra­ve­tat, la consciència del pas del temps.

És per això que també s’hi fa pre­sent la veu de John Ber­ger, un dels morts que els acom­pa­nyen, com en el cas de l’actriu Cris­tina Cervià (Girona, 1965-2019), a qui dedi­quen l’espec­ta­cle.