El doctor Carter torna a les urgències

Les sèries de metges són de les que més espectadors atrauen. Aquest subgènere, només rivalitzat pel dels advocats, ens ha donat grans drames mèdics al llarg de les nostres vides: des de Mash a Anatomía de Grey, passant per A cor obert, House, The Knick o Urgencias (Hospital Central i Polseres vermelles segur que a més d’un també). Si em fessin escollir-ne una entre les preferides, triaria Urgencias (E.R.), que l’any 2009 ens va deixar. Ara, Warner, amb Max com a plataforma, torna a explotar la fórmula i recupera un dels seus personatges més coneguts, el doctor Carter, ara anomenat Michael Robby Robinavitch, i canviant Chicago per Pittsburgh per desavinences amb els propietaris dels drets d’aquella mítica sèrie. Amb l’actor Noah Wyle com a protagonista i productor executiu, The Pitt –que fa referència tant al diminutiu de la ciutat com a la sala d’urgències, que en diuen “la fossa” (pitt en anglès)– és i no és el mateix. Que el personatge ens hi recorda és evident, molt, ara més gastat pel pas del temps i amb un pes emocional d’alguna cosa que li va passar i que s’anirà revelant més enllà dels dos episodis emesos (la resta es podran veure amb periodicitat setmanal). Però els ingredients de sobres coneguts –tensions entre caràcters, contrast entre metges veterans i nova fornada, friccions entre metges i infermeres...– se sacsegen amb una estructura narrativa que recorda més la de sèries d’acció com 24, un format en temps real (cada episodi és una hora del torn d’urgències) que el fa més dinàmic i frenètic i d’allò més fidel a com funciona un hospital post-covid. I, és clar, ens recorda novament com de fràgil és la vida.