La flaire de llibre, l’olor de paper i de tinta impresa semblava que es perdria al segle XX com la pèrdua del record de la brillantor del raigs C a les Portes de Tannhäuser que lamentava el replicant Roy Batty a Blade Runner. Els auguris que donaven per feta la dissolució del protagonisme del llibre tradicional a favor de l’electrònic, no s’han complert. En una societat on la immaterialitat és cada cop més el reflex de la vida quotidiana en què fins l’amor passa pels xips, la cultura sembla defensar que en aquesta vida l’esperit necessita un cos i que no podem perdre cap dels cinc sentits per captar la plenitud de l’existència.

La materialitat del llibre va tenir dilluns passat una constatació espectacular amb la inauguració del nou centre de distribució de llibres de l’editorial Penguin Random House a Cerdanyola del Vallès, un espai que substitueix el centre logístic situat fins ara a la localitat de Pallejà.

Són 42.000 metres quadrats de magatzem en què es pot gestionar un volum de 160.00 llibres diaris. Una quantitat que hauríem de celebrar però que em provoca la suspicàcia que –jo el primer– no comprem ni llegim prou llibres per a tant magatzem. Però l’evidència encoratjadora és la que és, i el nou centre podrà gestionar en moments de màxima demanda, com Sant Jordi o Nadal, fins a 340.000 llibres en unes jornades de treball de 24 hores en tres torns diferents (de dilluns a divendres, i en els esmentats moments de pics de demanda també poden caure els festius).

Parlo de torns i tothom pensarà en treballadors de carn i ossos. Lògic, n’hi ha 130. Però no estan sols, la robòtica els acompanya i ajuda en la seva tasca d’empaquetar les comandes.

Un complex –si més no per a mi– sistema fa que tot sigui aparentment fàcil. Unes cistelles que contenen els títols de les comandes són transportades des d’immenses prestatgeries que confirmen que la cultura ocupa un gran lloc a la nostra societat. I com va dir a l’acte d’inauguració la CEO de Penguin Random House Núria Cabutí: “Cadascun d’aquests llibres ens ajuda a comprendre la realitat.” Totalment d’acord. I dit sense cap mena d’ironia per part meva, aquest nou edifici, situat enmig de naus comercials, és més que un centre logístic, és una petita meravella del saber, encara que en els parlaments inaugurals el protagonisme discursiu el tingués la consellera del Departament d’Economia i Finances, Alícia Romero, per damunt de la consellera de Cultura, Sònia Hernández.

Des de les prestatgeries, les cistelles amb cada títol arriben al lloc de l’operari, que col·loca cada volum a la capsa corresponent a la comanda. Fins en aquest punt tot sembla arribar a una normalitat que podríem trobar a qualsevol magatzem, però no. Aquest espai, i el seu funcionament, està pensat per a tota mena de reaprofitament energètic i la sofisticada cadena de treball està equipada amb un sistema perquè les capses siguin de la mida dels llibres que s’han d’embalar. Es guanya espai i material.

Però el que més em va fascinar d’aquest maridatge entre el món tradicional del llibre i l’univers altament tecnològic, del seu tracte, van ser el conjunt de robots que malgrat el seu nom de Locus aporten molt de seny al funcionament de tot plegat.

Aquests Locus de complexió humana, que substitueixen les extremitats per cistelles, no paren d’anar a recollir material a les estanteries i es mouen equipats amb sensors que fan que puguin circular sense entrebancar-se amb cap persona ni amb cap congènere seu. I el que em va resultar encara més enlluernador va ser que cadascun té una personalitat. El seu nom és el de personatges de còmic que publica l’editorial. Vam poder veure ben enfeinats Mortadel·lo, Filemó, Zipi, Zape, Superllopis, Mafalda, Manolito i també Frida Kahlo, l’artista real que ha estat també representada en històries il·lustrades. Per un moment em va venir al cap una sèrie de dibuixos que veia de petit: Los Supersónicos.

Fantasies de canalla que es fan realitat.