Ha acabat amb una caiguda i una luxació a l’húmer que li han impedit participar en l’última de les jornades de celebració de la seva obra que li ha organitzat el Cinema Truffaut per commemorar el seu propi 25è aniversari, però a totes les sessions, inclosa aquesta darrera, en què es projectava The wisdom of wonder, la pel·lícula del seu col·laborador Luis Felipe Ruiz que repassa la seva trajectòria dels últims quinze anys, s’hi ha fet present amb la seva tendresa, la seva intensitat, la seva coherència.

Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) és una de les artistes catalanes de “més projecció internacional”, expressió tòpica que se sol fer servir per remarcar més aviat el reconeixement del mercat i que aquí, per fi, podem fer servir amb un entusiasme digne de crèdit. No només per l’ús pioner del vídeo en el seu treball de creació audiovisual, sinó perquè, havent viscut trenta anys als Estats Units, va adquirir un bagatge (la publicitat de masses, les teories feministes, el videoart) que a finals dels setanta la convertirien en una de les capdavanteres del cinema experimental a Catalunya, amb pel·lícules com Fuga (1979), que es va projectar a la Facultat de Lletres de la UdG en la primera sessió de les jornades gironines, en conversa amb els estudiants d’art contemporani de la universitat. Per a molts dels futurs historiadors i crítics que van ser a la trobada, aquesta artista de 81 anys amb una energia que sembla eterna ha estat tot un descobriment. Sobretot perquè pocs coneixien la seva vessant com a cineasta, a pesar que aquesta va ser la seva primera vocació.

Venint d’una família d’arquitectes i inventors (Carles Buïgas, l’autor de la font màgica de Montjuïc, era el seu oncle avi), va acabar formant-se com a aparelladora, en una època en què devia ser l’única noia de la facultat, però continuava fent pel·lícules quasi d’amagat aprofitant els ginys del seu avi inventor per a les seves futures instal·lacions. “Són les institucions, les que han separat l’art del cinema, igual que l’art de la ciència, però en el cas d’Eugènia Balcells conflueixen tots aquests interessos”, deia el crític de cinema i professor de la UdG Àngel Quintana aquest dimecres, abans de presentar al Truffaut The wisdom of wonder, on Felipe Ruiz la filma en el seu procés de creació, sempre “inquieta, concentrada, obstinada”, diu, per tal que el gran pòsit de coneixement no arribi com una veritat, sinó amb “un fons de sensibilitat i de bellesa”. Reconeguda, doncs, per “la institució de l’art”, ha estat ignorada per la del cinema, un cas invers al de Manuel Huerga, valorat com a cineasta i omès com a artista, tot i haver treballat al costat de Balcells, recordava Quintana. Per a la pedagoga de la filosofia Eulàlia Bosch, que col·labora amb ella des de 1991, quan es van conèixer en una exposició a la Virreina, allò que defineix la seva manera de fer és que “no espera una resposta, sinó que la busca, i en aquest procés, t’invita a pensar amb ella”.

Les jornades de Girona, on també es va projectar Cartas de Akyab (2020), que narra el seu viatge a Birmània arran del descobriment d’unes cartes de la besàvia que van revelar-li els seus orígens asiàtics, han servit també per presentar la Fundació Eugènia Balcells, un projecte que li ha exigit tres anys de feina intensa per transformar el casalot abandonat d’una gran finca a Castellar de la Selva, al cor del Montnegre, en un espai d’experimentació en plena natura.