Monzó i Farrés rere les passes de Hopper

És tard i els llums fluorescents d'un bar reflecteixen la soledat de quatre personatges. Un cambrer que ja ha tombat la seixantena, una parella empolainada que sembla sortida de l'última estrena de Broadway i un home engavanyat amb un barret i un vestit de mudar que està d'esquena a l'espectador. A fora, la manta negra de la nit malda per silenciar la tossuderia d'una claror incandescent. L'escena, font d'inspiració d'un reguitzell d'artistes des que el pintor realista nord-americà Edward Hopper la va estampar a la tela, respon al nom de Nighthawks.

Es tracta de la mateixa imatge amb què un dels protagonistes de la novel·la Benzina (1983), de Quim Monzó, es deixa seduir en somnis, i és la font d'inspiració d'un dels poemes de l'autor igualadí Ernest Farrés. Rere les passes d'aquest virtuós del pinzell, tots dos autors han arribat aquesta setmana a Nova York, seu del prestigiós festival de literatura PEN World Voices que des del 26 d'abril fins avui aplega prop de 150 autors d'arreu del món a la ciutat dels gratacels. L'escriptor Javier Cercas, celebrant el primer aniversari de la publicació d'Anatomia de un instante, comparteix cartell amb aquests dos valors de la literatura catalana i amb d'altres autors com ara els nord-americans Patti Smith i Paul Auster.

Personatges aïllats
"Vaig descobrir Hopper quan tenia 9 anys. L'obra Nighthawks té alguna cosa d'especial, l'aïllament dels seus personatges resulta tan trist... Vaig necessitar 20 anys per escriure sobre la seva pintura", va assegurar Quim Monzó dijous passat durant la primera de les seves tres intervencions en el marc del festival.

L'escriptor, que encara la seva primera participació al PEN amb ganes que s'acabi -"a mi aquestes coses no m'agraden gaire"-, presenta aquests dies la traducció a l'anglès de Benzina, la segona obra que una editorial nord-americana li edita. El llibre va ser escrit durant la seva estada a Nova York als anys 80.

De temperament arrauxat i amb un tarannà amarat d'ironia, Monzó es nega de parlar sobre els nous talents de la literatura catalana. "Noves promeses de les lletres catalanes? Joanot Martorell, Mercè Rodoreda...", respon amb un aire seriós d'autocomplaença. Nous reptes: "De moment, salvar el fetge". Per treure'n l'entrellat i entendre el perquè de tot plegat va resultar més fàcil seguir la seva conversa amb un dels autors nord-americans més admirats per l'escriptor: Robert Coover. Al llarg de l'acte, celebrat divendres passat a la Universitat de Nova York (NYU), Monzó va assegurar que no concep la literatura sense sentit de l'humor i va explicar que la seva passió per les lletres va néixer d'un acte de rebel·lió: "Ma mare deia que les novel·les feien que un es tornés idiota perdut. El cas és que tenia tota la raó".

Monzó, un dels autors més internacionals de la literatura catalana, amb obres traduïdes a més de 20 idiomes, defineix la seva trajectòria com un viatge que comença als bars de mitjanit i acaba en un geriàtric. "El temps passa i els escenaris de les teves obres s'adapten a les teves vivències", assegura amb una ganyota amb què vol reprimir el riure. Pel que fa al moment que travessa la literatura catalana, Monzó afirma que "ho tenim molt pelut". "Amb el català -continua-, s'ha de lluitar contra la incomprensió i el menyspreu". Com a afegitó, diu que "hi ha massa editors que viuen del rumor".

El poeta de Hopper
Ernest Farrés, autor d'Edward Hopper (un recull de 50 poemes inspirats en obres d'aquest pintor, publicat el 2006), discrepa de Monzó i assegura que "si moltes coses al nostre país estan en crisi, la poesia no n'és una". Amb dos projectes al calaix que presumiblement s'editaran l'any vinent, Farrés assegura que la llengua catalana compta amb un bon relleu generacional en el camp de la poesia i que la promoció que l'Institut Ramon Llull fa de les obres a l'exterior està donant una bona empenta. Tot i així, reconeix, "de la poesia no es pot viure". I malgrat tot, el seu poemari Edward Hooper (que ja ha estat editat en anglès) li ha obert les portes al mercat nord-americà. Els seus poemes s'han publicat a revistes o suplements especialitzats d'aquest país, com ara Boston Review, The Nation i Words without borders, i el seu nom i el de Quim Monzó van aparèixer en un article del World Literature Today dedicat exclusivament a la literatura catalana, a finals de l'any passat.

Javier Cercas, que també va passar ahir per primer cop per l'escenari del festival, va assegurar en veu baixa i sense donar més detalls que està treballant en un nou llibre. Amb les edicions francesa, italiana, anglesa i alemanya d'Anatomía de un instante, que està previst que es publiquin entre finals d'aquest any i el febrer del 2011, l'autor del supervendes Soldats de Salamina va assegurar que, amb l'edat, el component històric pren cada cop més importància en les seves novel·les. Sobre el futur: "M'agradaria tornar als EUA una temporada". Quan i exactament on, també són un misteri.