Mataró esdevé la capital mundial de la sardana del 2009 amb la voluntat de renovar la dansa nacional

A falta d'hereus i pubi­lles, els encar­re­gats de rebre la Flama de la Sar­dana van ser els sar­da­nis­tes d'honor Pere Lladó i Assumpció Cabot, un matri­moni mata­roní apas­si­o­nat per la dansa naci­o­nal. Aquest va ser el tret de sor­tida d'una festa que, segons el pre­si­dent de l'Ins­ti­tut Muni­ci­pal d'Acció Cul­tu­ral de Mataró, Sergi Penedès, pretén difon­dre i donar a conèixer el món de la sar­dana i inten­tar reno­var-la. Un exem­ple d'això va ser l'espec­ta­cle aeri que es va fer dar­rere l'ajun­ta­ment, a càrrec de la com­pa­nyia Circ Delícia, en el qual els artis­tes van acon­se­guir fer una rot­llana i ballar una sar­dana però amb la pecu­li­a­ri­tat d'estar pen­jats a la façana de l'edi­fici con­sis­to­rial. Una repre­sen­tació que va dei­xar boca­ba­dat més d'un i que va estar acom­pa­nyada amb músics de la cobla Costa Dau­rada. La festa, que ahir va ser pre­si­dida pels actes més ins­ti­tu­ci­o­nals, va con­ti­nuar amb una cer­ca­vila fins al Tea­tre Monu­men­tal, on, a banda d'escol­tar els dis­cur­sos, també s'havia de lle­gir la lliçó magis­tral, a càrrec de Joa­quim Dorda. En un to espe­rançador i opti­mista, Dorda va apos­tar perquè la sar­dana con­tinuï sent l'expressió viva i l'ele­ment iden­ti­tari que sem­pre ha estat, per l'amenaça que aquesta dansa acabi des­a­pa­rei­xent per falta de relleu gene­ra­ci­o­nal, però amb el com­promís de tot­hom d'impul­sar una estratègia per millo­rar-ne la imatge i fer-ne pro­moció entre els joves. Un cop aca­bada la lec­tura, va ser el torn del con­cert, però no un d'habi­tual. L'espec­ta­cle va ser a càrrec de la Cobla dels Sons Essen­ci­als, un con­junt que fusi­ona la for­mació clàssica d'una cobla amb altres ele­ments sonors i rítmics popu­lars i que demos­tra les pos­si­bi­li­tats de la sar­dana.