Sis fotògrafs commemoren els deu anys de Tàrraco com a patrimoni mundial

Tarragona és una ciutat de pedres, sí, de pedres de tot tipus, noves i velles, però totes amb història pròpia. "Volia un llibre que reconciliés la pedra romana amb les pedres actuals, un llibre que respirés la Tarragona que teníem amagada, més enllà de postals", explicava dijous Rosa Rossell, regidora de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, a la presentació del llibre Genius Loci, Tarragona revelada. Genius Loci és, en la mitologia, l'esperit de la gent, dels llocs, allò que els dóna la vida i, així, és l'essència que han volgut captar les instantànies que conformen el llibre. Perquè ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules, i les pròpies visions, les subjectivitats, encara valen més. Precisament és la mirada de sis fotògrafs la que mostra aquesta obra a través de mig centenar de fotografies noves, d'una ullada que “exclou les platges, exclou el sol i mostra una ciutat que esdevé una escenografia d'imatges suggestives, interessants, una voluntat de mirall, que revela i amaga, que ens diu què som i què volem ser”, deia Joan Fontcuberta, artista i fotògraf que, amb passió i de manera captivadora, presentava el llibre, a la Casa Canals. Un llibre encarregat per la regidoria de Patrimoni que vol, d'una manera visual, celebrar els deu anys de la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial a través d'una missió fotogràfica, una reinvenció, una superació del que, potser, podria acabar sent una ciutat mausoleu, pedres ancorades en el passat, sense més. Fontcuberta ho tenia clar: “la història és una plataforma per parlar del futur” que, de moment, parla de present a través de sis fotògrafs. Juan Manuel Castro Prieto, Vari Caramés, Pep Escoda, Bernard Plossu i Quim Vendrell han caminat per la Tarragona d'ara i d'abans, han transcrit en imatges el que diuen les pedres, i han transcendit la Tàrraco romana de postal, transvestint-la en la Tarragona que els agradaria, la de racons, mar o pluja, tant se val.