L'Escola d'Art de Tortosa s'especialitza en la restauració de patrimoni científic

A partir de la col·laboració amb l'Observatori de l'Ebre, l'entitat ha treballat amb institucions científiques de tot l'Estat

Pérez-Blanco netejant un dels baròmetres de la Universitat de Barcelona amb un sabó especial. R.ROYO.
Lluna de vidre.

Aquesta lluna vidre es va fabricar per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i formava part de l'expositor de l'Observatori de l'Ebre. Reprodueix l'orografia lunar d'aquell moment. L'estructura no presentava cap desperfecte, però la capa pictòrica tenia moltes llacunes per rascades i altres. Es va netejar amb aigua destil·lada i es va fer una reintegració pictòrica.
.
Baròmetres de la UB.

Detall d'un dels baròmetres de mercuri de la facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona que s'estan restaurant ara al'Escola d'art. Es tracta d'una veritable joia totalment feta a mà. Així l'escala del baròmetre ha estat dibuixada en tinta a mà damunt d'una superfície de fusta enguixada i després lacada. La part central és la que està més tacada i malmesa.
.

ROSER ROYO - Tortosa

Sismògrafs, epectrogoniòmetres, telescopis –un de l'Observatori de l'Ebre amb el qual es va fotografiar un eclipsi de lluna de principi del segle XX– i algun cercle meridià. Aquests són alguns dels 22 aparells històrics que des del 1994 fins a l'actualitat ha restaurat el taller de restauració de l'Escola d'Art de la Diputació, a Tortosa. Al marge d'haver recuperat un patrimoni científic important, l'experiència del taller de restauració de Tortosa ha servit també per crear escola i establir uns criteris i metodologies de treball molt específiques, ja que actualment a l'Estat no hi ha pràcticament cap escola ni cap facultat on s'ensenyen tècniques de restauració d'instrumental científic. «S'ensenya sobretot restauració de material arqueològic, etnològic o pictòric», argumenta Carme Clemente, la directora de l'Escola d'Art de Tortosa. D'aquí ve que aquesta escola s'haja convertit –sense oblidar el Museu de la Ciència de Terrassa– en un referent al país i a l'Estat pel que fa a restauració de patrimoni científic. Es va començar restaurant objectes de l'Observatori de l'Ebre i després, a través dels contactes d'un dels científics que hi treballaven, Josep Batlló, s'hi van afegir l'Observatori Fabra, l'Instituto Geográfico Nacional i, més recentment, la Facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona. A més, s'han presentat diverses ponències i comunicacions en trobades científiques d'alt nivell. «És un tipus de restauració que requerix molta precisió, minuciositat i coneixements de mecànica», argumenta Clemente.

El primer que cal és desmuntar la peça en qüestió, netejar-la, fer-li els tractaments que calga i després tornar-la a muntar. «Són obres d'art, peces perfectes i a l'hora de restaurar-les hem de fer recerca i decidir l'aspecte final i si han de funcionar o no», apunta Clemente.

Reconstrucció

L'expert en la matèria es diu Francisco Pérez-Blanco, un patòleg aviari que des que va deixar de treballar per a l'empresa avícola Fabra, el 1995, és alumne del taller de restauració de Tortosa i l'encarregat de restaurar les peces científiques. «Sempre m'han agradat els treballs manuals», diu, però la seua feina va molt més enllà de les manualitats. Així, entre les peces més costoses i complicades que ha restaurat, recorda el sismògraf Bosch-Omori de l'Instituto Geográfico Nacional, que no funcionava des del 1928. «Més que restaurar-lo el vam reconstruir», diu. Es creu que és l'únic d'aquest tipus que queda a Europa i durant el costós procés de restauració es van haver de construir en llautó moltes de les peces que hi faltaven, tornavisos inclosos. Pérez-Blanco les va dissenyar en plantilles de cartró basant-se en fotografies d'un catàleg Bosch-Omori. Al final el sismògraf va funcionar i tot.

«És com fer de detectiu»

Francisco Pérez-Blanco explica que el que més l'atrau de la seua feina de restaurador és «fer de detectiu». Així, explica que la Facultat de Física i Química va portar a l'Escola d'Art una màquina d'Atwood –per mesurar la gravetat– de finals del segle passat totalment desmuntada. «A mesura que anava netejant les peces em vaig adonar de com funcionava», afirma mentre busca entre les seues llibretes plenes de dibuixos fets amb llapis dels objectes que ha restaurat. Actualment treballa en la restauració de dos baròmetres de mercuri també de la Universitat de Barcelona. Són de fusta enguixada i a la part del guix hi ha dibuixada amb tinta i a mà l'escala. «Quan van arribar eren negres de tan bruts com estaven de taques i fongs, especialment la part central», diu. La majoria d'aquests instruments científics que ara es restauren fa anys que han estat abandonats i alguns han perdut part de les seues peces perquè les han reaprofitat per a altres instruments. Des de l'Escola d'Art es vol crear consciència de la necessitat de preservar-los.