Una nova exposició en la sala Calduch de Villar
La mostra recull el treball d'un artista local fins el diumenge 14 d'agost
Un bon recull d'obres a l'oli i dibuixos al carbonet, configuren la proposta de Gaetà Aparicio Bono, un dibuixant i pintor de Villar, que enceta amb els seus quadres, la nova etapa de la sala d'exposicions Pintor Rafael Calduch d'aquesta localitat serrana.
Es tracta d'una vintena de còpies d'obres de destacats pintors universals, entre els quals s'hi troba Sorolla, Van Gogh, al costat d'altres quadres d'indrets de la comarca dels serrans i més concretament de la seua localitat d'origen, El Villar.
Precisament és una imatge del bugader de la Balsa, el que fa de presentació de la targeta d'invitació a l'acte d'obertura que ha tingut lloc aquest passat dilluns i al que han assistit un bon grup de persones, amics i familiars de l'artista.
Un bon copista ocupa la sala
Pere RossellEl professor Calduch ha estat el primer que ha encertat en un seu pensament premonitori, què ara s'acaba de produir a la sala que porta el seu nom. Al canvi de tendència i color polític de la municipalitat villarenca, li ha faltat temps per a contribuir al desprestigi de la sala i, amb l'excusa que es tractava d'un autor local, ha farcit les parets (fins a l'extenuació) de còpies hiperrealistes de làmines de coneguts autors universals. Així ho destacava la nova alcaldessa a l'acte d'inauguració: “alguns d'aquests quadres els reconec perquè han estat làmines que jo mateix t'he deixat”, dirigint-se a l'artista en brevíssim parlament.
L'exposició que ara ocupa la Sala Calduch de Villar no és més que el compendi d'una trajectòria de l'afeccionat Aparicio Bono, que ha volgut presentar el que fa, a una de les més prestigiosos sales d'exposicions de la comarca dels Serrans, lloc on han exposat reconeguts i destacats professors de la Universitat Politècnica de València i on s'han aixoplugat quadres provinents de les millors galeries europees i nord-americanes.
Amb aquesta mostra, la nova municipalitat presenta el seu tarannà artístic, ancorat en la més rància i costumista tradició pictòrica. La Sala torna a l'academicisme, mentre el decorat dels assistents a les inauguracions, salta de la progressia al tradicionalisme més carrincló i passat de rosca. Res a oferir en aquest nou quadrienni que ara comença. Res; quatre “mantecades”, mitja dotzena de “congretes” i una botella de xampany per a salpebrar entre la fanta i la cola. Això sí, mostrat als pedestals pintats de gris i al mig del carrer. Com sempre, propaganda. Sols propaganda.
