Llàcer viatja amb el petit príncep

Sembla que Barcelona tornarà a recuperar embranzida de musicals a la tardor. Després d'un any fluix d'aquest gènere en gran format, el retorn torna a ser de les grans temporades. Tres peces ambicioses: el retorn de Mar i Cel per celebrar els 40 anys de Dagoll Dagom (fan una nova reposició amb Roger Berruezo i Anna Sanmartín de Saïd i Blanca, respectivament). Stage Entertainment recupera la plaça de Barcelona. Si ja va fer una estrena mundial de la nova i ambiciosa producció de Los miserables al BTM i va sortir abans d'hora, ara programen l'estrena en castellà de Sister Act al Tívoli. La setmana passada es va presentar una altra peça que aspira a liderar ocupacions per Nadal: Àngel Llàcer i Manu Guix (còmplices a Gerónimo Stilton) se sumen a una producció que disposa dels drets de les il·lustracions del conte per a totes les edats, El petit príncep. Llàcer, a més, interpretarà el paper de l'aviador. I Elena Gadel (que seria la Blanca de la primera reposició de Mar i Cel al 2004) és la rosa capriciosa del conte.

La producció d'El petit príncep està, a hores d'ara en procés de càsting dels nens que hauran de ser el petit príncep. Marc Pociello serà la guineu i, amb Xavi Duch, compartiran els diferents personatges dels planetes. Per Llàcer, aquest és un musical de petit format però amb un treball de mapping notable per remarcar la sensibilitat de les il·lustracions originals. De fet, a Gerónimo Stilton també van voler jugar amb projeccions en tres dimensions i, fins i tot, amb les olors. Tot i l'aparent sofisticació audiovisual, la intenció del director és que l'aparença sigui d'un teatre artesà, senzill, com ho és la composició del conte original. És per a públic adult o infantil? Per quines composicions es decanten? Guix aclareix que “fugirà dels tòpics perquè és una història molt especial”. per això cada cançó és un mónEn aquest sentit, Llàcer considera que el risc és “no trair allò que tothom havia sentit amb el llibre”. L'objectiu és mostrar la paleta musical més àmplia de colors possibles. No serà interpretada en directe perquè “és una necessitat tècnica” per garantir que hi hagi sincronia exacta amb els audiovisuals.

Per la tardor, hi ha previstes altres peces musicals. Ja està assegurada la reposició de 1714, crònica d'un setge al Jove Teatre Regina (18 de setembre al 9 de novembre). També el Teatre del Raval té en programa L'esbudellador de la Whitechapel, que s'endevina com un univers tètric com el de La vampira del Raval (2012). També hi haurà la nova proposta de Minoria Absoluta, que cal imaginar que tindrà constants peces musicals còmiques, com ja va passar al fallit Magical History Club i al celebrat (150.000 espectadors) La família irreal. Estaran al Poliorama.

Anna Rosa Cisquella, històrica de Dagoll Dagom, admetia una coincidència que pot ser fatal per a unes produccions costoses. És una gran oportunitats pels amants de musicals però, deia, “ara cal que tinguin diners per pagar-s'ho”. Aquestes peces, de gran repartiment i escenografia espectacular exigeix un preu de les entrades elevat. En tot cas, Cisquella deia que la seva producció prepara una oferta de dos adults amb dos menors de 18 anys i apel·lava a la nostàlgia: “El millor regal que pots donar a un fill és obsequiar-lo amb els teus bons records.”