cultura

Crònica

pop

Sting, rejovenit en el seu viatge al passat

Mentre encara centenars d'espectadors buscaven seient, Gordon Summer, Sting, va donar el tret de sortida del Festival de Cap Roig amb puntualitat britànica. I si fa quatre anys ja va pujar al mateix escenari per versionar simfònicament temes de la seva trajectòria musical, en aquesta ocasió va oferir allò que la majoria d'espectadors volien: un repàs exhaustiu de la trajectòria gloriosa amb el grup amb què es va llançar a la fama, The Police, combinat amb les seves cançons de la carrera en solitari, en el seu format més clàssic.
És així com el concert, memorable, va ser un viatge al passat, un autèntic salt enrere en què tant Sting –rejovenit rere aquella barba hipster– com el públic vam retrocedir a aquells dies en què ratllàvem de tant escoltar els discos de vinil d'Outlandos d'amour, Reggatta de blanc, Zenyattà Mondatta o Synchronicity.

Estem convençuts que Sting ha pactat amb el diable, amb el seus 64 anys envejables. Enèrgic i amb el suport d'una banda de músics de primera, va reviure l'essència i la musicalitat dels seus gran èxits, marcats per la fusió i un eclecticisme màgic com pocs saben fer, en què tant es barreja el pop i el rock, com el reggae, el jazz, el blues i, per què no, la psicodèlia punk. És llegenda viva i ho sap. “Fa vint anys en tenia quinze”, va dir bromejant per entrar fort oferint un repertori que incloïa If I ever loose my faith in you, Every little things she does is magic, Englishman in New York i So lonely, amb què ja va obtenir les primeres ovacions. Els duets de Sting a la guitarra amb el portentós teclista David Sancious; el lluïment de la corista, Jo Lawry, a The hounds of winter i la gosadia del violinista Peter Tickell al final de De Do Do Do, De Da Da Da van ser moments àlgids. Juntament amb les versions de Message in a bottle, Walking on the moon i, és clar, Roxanne, fusionada amb pura seducció amb l'Ain't no sunshine de Bill Withers i amb Cap Roig tenyit de roig malgrat que la lletra deixa clar allò de You don't have to put on the red light. El colofó? No, va rematar la vetllada amb Every breath you take, Next to you i Fragile.

Sting
Festival de Cap Roig
10 de juliol del 2015


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Arts escèniques

La Planeta i el Teatre Municipal posen el focus a la salut mental

Girona
Cultura

Restauren la façana del Pretori

Tarragona
Cinema

Rosa Vergés presenta ‘Boom Boom’ restaurada per la Filmoteca

Girona
música

Pretenders, Rufus Wainwright, Juanes i Joan Dausà actuaran a Les Nits de Barcelona

barcelona
TEATRE

On el teatre batega premia Ramon Madaula com a ‘autor novell’

BARCELONA
Guillem Gisbert
El cantant de Manel publica ‘Balla la masurca!’

“Tinc clar que, sense la música, ara seria professor d’institut”

barcelona
Televisió

‘Eufòria 3’: les setze veus que es faran sentir

Barcelona
Crítica

Com representar l’abús sexual?

Cinema /

Nicolas Cage, de celebritat viral a home més odiat en el film ‘Dream scenario’

barcelona