«Tots som pops» recrea la història menuda de Banyoles en clau poètica i d'humor

A qualsevol poble, per petit que sigui, un se sent al centre del món, perquè fins i tot en la gent anònima, en els gestos insignificants, hi ha un univers en miniatura, amb els seus tipus extravagants, les llegendes que corren de boca en boca, els escenaris compartits d'una rutina a vegades tan anodina com excitant. Recollir aquesta memòria intangible, la història menuda, la no oficial, de Banyoles, és el que han fet Sísmica d'Espectacles i Babaus Teatre partint dels textos desimbolts i directes que des de fa tres anys difonen al seu bloc un col·lectiu ben heterogeni de banyolins, Xisca de Gardi (xiscadegardi.blogspot.com).

Albert Olivas, director d'aquest espectacle que s'estrena avui dijous i del qual es faran vuit funcions dins la programació teatral de les festes de Sant Martirià fins a l'1 de novembre (són a punt d'ampliar-les a una més en vista de la gran demanda d'entrades), explica que per a Tots som pops han acabat seleccionant una trentena dels textos escrits des del 2007 pels components de Xisca de Gardi, que han cedit generosament, diu, «tots els drets mundials» de les seves creacions literàries, amb l'objectiu de retratar el microcosmos d'aquesta Banyoles que «amaga històries tan extraordinàries rere la seva fal·lera sardanista». No és estrany que el to del muntatge, en què es mesclen «en una maionesa molt ben lligada» la narració, el vídeo, els efectes sonors i lumínics i fins i tot l'acrobàcia, arrenqui amb la poesia i la tendresa de la rememoració dels llocs d'infància o els personatges rars i entranyables, com ara La Vespa de Crespià, i es vagi decantant per la sàtira i la broma de les anècdotes més hilarants, fins a culminar en «un final trepidant d'elevació patriòtica», com s'anuncia a la sinopsi; és a dir, fins a la més completa bogeria. «Hem volgut aprofitar el to dels textos de Xisca de Gardi, curts i dinàmics, agrupant-los per temes i reforçant el crescendo avançant dels més poètics i evocadors als més estripats del final», explica Olivas, que considera que el mateix espectacle «ja és tot ell un gran pop», per la implicació i coordinació de disciplines creatives ben diverses que donen com a resultat «una proposta molt participativa i visual que pot sorprendre els espectadors que esperin un vodevil o una comedieta convencional».

Per a l'estrena la companyia ha convidat la quarantena de persones, anònimes o reconegudes, que s'esmenten a l'obra, des del botiguer al pastisser, del músic al polític, perquè comparteixin la festa amb els autors dels textos, els actors (Clàudia Cedó, Gemma Olivas i Jaume Vicens) i els tècnics d'una producció que expressa el convenciment que l'anecdotari dels llocs petits és una mina de meravelles.