Alliberar-se

Alliberar-se. D’un burca daurat, una màscara metàl·lica, bijuteria fina que oculta el rostre però, alhora, deixa marca, amb la malla prement els pòmuls, els llavis, els ulls… La feminitat. Sortir d’una enorme cel·lofana que no protegeix sinó que ofega. Alliberar-se de les corretges que subjecten, fermen, però també dirigeixen, com fa Sol Picó, amb les puntes vermelles, en una execució visceral i polida, tauromàquia feta dansa i un dels tres solos de Titanas , l’espectacle, punt de trobada de tres ballarines i coreògrafes de trajectòries dispars, Sol Picó, Natsuki i Charlotta Öfverholm, en un moment coincident del camí: el de l’experiència i maduresa però també el de l’edat; les tres tenen més de 50 anys, el cant del cigne per a la dona? Al contrari. Titanas, una de les propostes de dansa de Temporada Alta , reivindica la memòria de la ballarina, que esdevé guerrera, deessa i ho fa amb l’estol de veus del Cor de Dones de la Generalitat de València, que hi afegeixen el sentiment de germanor, sororitat, i amb la música electrònica de Judit Farrés i de les hipnòtiques projeccions visuals de Milosh Luczynski, el llustre, la capa narrativa a l’escenografia. Una proposta plàstica i lliure de cànons, en què la ballarina es burla de l’arquetip de nina, de les disfresses que l’han guarnit, dels estàndards, deixant-se guiar pel cos. El 2015, Sol Picó ja va reflexionar sobre la pressió al cos femení amb W.W. (We Women) amb Minako Seki, Julie Dossavi i Shantala Shivalingappa, però, ara, reivindica el poder femení, quan les dones de tot el món s’alliberen de màscares, perruques i hijabs que les marquen.