Un musical de Prat i Coll sobre ‘Evita’ tancarà el Grec

El Grec Fes­ti­val de Bar­ce­lona abai­xarà el teló el diven­dres 28 de juliol amb For Evita. Una astra­ca­nada musi­cal. En aquest mun­tatge, que es podrà veure els dies 27 i 28 al Tea­tre Grec, el dra­ma­turg i direc­tor gironí Jordi Prat i Coll con­ver­teix en fe reli­gi­osa l’admi­ració que des­perta Evita Perón i que ell mateix des­criu com una “missa de cele­bració”. S’hi podran escol­tar des de temes de grans dives com Raf­fa­e­lla Carrà, Núria Feliu, Paloma San Basi­lio o Whit­ney Hous­ton fins a peces que va com­pon­dre Andrew Lloyd Web­ber per al seu musi­cal sobre aquesta figura icònica.

Jordi Prat i Coll par­teix d’una obra seva, Requiem for Evita, estre­nada el 2016, que ara s’ha ani­mat a redi­men­si­o­nar. Gràcies a la bona aco­llida de públic i crítica d’aquell espec­ta­cle, ara el reco­ne­gut direc­tor i dra­ma­turg gironí suma a l’espec­ta­cle músics en directe, un cos de balla­rins i el cor Musi­cals Choir, que com­par­ti­ran esce­nari amb qua­tre dels millors intèrprets de tea­tre musi­cal a Cata­lu­nya: Anna Moli­ner, Ivan Labanda, Jordi Vidal i Andreu Gallén. Ple­gats, es reu­ni­ran per retre tri­but a Evita Perón a través d’una cele­bració plena de cançons des de la devoció més abso­luta. Durant la vet­llada es podran sen­tir des de temes tan cèlebres com No plo­ris per mi, Argen­tina, traduïts al català.

A través d’Eva Perón, un dels per­so­nat­ges que va mar­car la història recent de l’Argen­tina i una figura sovint con­tro­ver­tida, la tro­bada repre­sen­tarà un toc d’alerta a una soci­e­tat que oblida allò espi­ri­tual i s’abraça a uns ídols par­ti­cu­lars. For Evita . Una astra­ca­nada musi­cal parla també d’una soci­e­tat dis­treta amb esbar­gi­ments men­tre els cer­cles de poder l’acos­tu­men a dinàmiques banals i popu­lis­tes molt peri­llo­ses.

L’espec­ta­cle, una pro­ducció del Grec Fes­ti­val de Bar­ce­lona i Bitò, el signa i diri­geix Jordi Prat i Coll, un dels autors que més van impres­si­o­nar el públic i la crítica en el Grec de l’any pas­sat amb Fàtima, i que en l’edició del 2021 ja havia pre­sen­tat M’hauríeu de pagar (espec­ta­cle gua­nya­dor de tres pre­mis de la Crítica). Prat i Coll declara: “Es poden can­tar cançons d’Evita, L’home de la Manxa, Jesu­crist Supers­tar, Raf­fa­e­lla Carrà, Vio­leta Parra i Step­hen Sond­heim vist per la Feliu en un mateix espec­ta­cle i no estar boig? Només si tens fe. Alguns diran que és una xar­lo­tada però els i les pero­nes estan per sobre d’això. Es reu­nei­xen periòdica­ment per retre tri­but a la seva guia espi­ri­tual, Evita, i li dedi­quen una cele­bració deli­rant plena de cançons des de la devoció més abso­luta. I és que la fe d’aques­tes pero­nes no ha parat de créixer i ha acon­se­guit esde­ve­nir, per tos­su­de­ria pròpia, espec­ta­cle de culte.”